Publicat el 29/03/2017

Tot i néixer a Terrassa, de jove va anar a viure a Viladecavalls, on va començar en el món del teatre amateur. Posteriorment va entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar professionalment amb l’obra Tàlem, de Sergi Belbel, i des d’aleshores ha participat en diversos muntatges d’aquest i també amb directors com Calixto Bieito, Domènech Reixach, Rafel Duran, Lluís Homar, Georges Lavaudant, Rosa Maria Sardà, Xavier Albertí, Josep Maria Flotats, Ariel García Valdés i Joan Ollé. Des del 2003 ha treballat sota les ordres d’Àlex Rigola en diverses ocasions. Ha participat en sèries de televisió com Secrets de família, Estació d’enllaç o Jet lag, i des de l’any 2010 interpretant en Claudi Guitart a La Riera. També ha rodat unes quantes pel·lícules i telefilms amb directors com Ventura Pons (El perquè de tot plegat), Cesc Gay (A la ciutat), Fernando León de Aranoa (Princesas), Carlos Saura (Buñuel y la mesa del rey Salomón, Salomé), Sílvia Quer (L’estratègia del cucut) o Eduard Cortés (Mónica, El pallasso i el Führer).

Ens podria explicar com van ser els seus inicis en el món del teatre amateur?
Quan tenia 13 anys vaig començar d’una manera casual amb un grup d’amics al casal del meu poble, Viladecavalls.

Avui en dia el teatre amateur té molta força a Catalunya, considera que integrar-s’hi és la millor escola?
Per a mi sí, d’aquesta manera, tot jugant, vas aprenent les bases del joc teatral.

Va ser-li molt difícil fer el pas a la professionalització?
En el meu cas no, va sorgir d’una manera espontània després de passar per l’Institut del Teatre. D’altra banda, també vaig tenir la sort de començar a tenir feina de caire professional molt aviat i d’una manera continuada.

Per ser actor o actriu cal molta vocació, això és indubtable, però què recomanaria a les persones que volen ser-ho?
Jo el que els recomanaria seria salut, molta salut i molta paciència. El fet teatral és un fet vital que comporta l’entrega de la teva vida sencera.

Dels mitjans en els quals ha desenvolupat la seva feina, on se sent millor, al teatre, a la televisió o al cinema?
Em sento bé en tots tres mitjans, però el meu element més natural és el teatre i per tant és on em sento més còmode.

Del seu treball al teatre, què destacaria pel que fa a obres i a directors?
He tingut la gran sort de poder treballar amb grans directors i grans projectes teatrals, i això ha fet que hagi pogut créixer com a actor i com a persona gràcies a tots ells.

Quin balanç fa del seu paper a la sèrie de TV3 La Riera?

Positiu, molt positiu. Un gran equip i una gran història. Un gran personatge que des del primer dia me l’he sentit meu.

Quina ha estat, fins al moment, la feina per a la televisió amb la qual se sent més satisfet?
Sempre intento sentir-me satisfet amb tots els treballs que faig, tot i que destacaria Arnau, per ser el primer i perquè va ser com la meva ‘mili’ televisiva

Com valora l’experiència del cinema?
Positivament. Un altre mitjà, un altre llenguatge, però tan interessant com els altres.

Tornant al teatre, quin moment viu el món escènic en català actualment?
Fotut, molt fotut! El teatre català passa per un moment molt complex, però alhora molt engrescador. Hem d’aconseguir de les dificultats fer-ne virtuts, i sobretot aconseguir més suport institucional i intentar que aquesta força arribi a tothom.

Quin tipus de suport necessitaria el teatre en català per poder rebre un impuls?
Calés i públic, i no d’una manera arbitrària, sinó amb l’esforç de tot el col·lectiu i el suport de tota la societat que valora el llenguatge, l’art i en definitiva la cultura.

Fins al 17 d’abril el podem veure al Teatre Goya representant Art. Ens en pot parlar d’aquest muntatge escènic?
Art és un clàssic contemporani que connecta directament amb l’espectador. Una comèdia intel·ligent, fresca, dinàmica, que fa del teatre un joc i una festa.
Acompanyat de dos magnífics actors, és un plaer poder representar cada nit, omplir el teatre i compartir amb l’espectador unes emocions i una complicitat que es troben poques vegades.

Deixa un comentari