Publicat el 20/09/2017

A mesura que ens fem grans, les cèl·lules ciliades de l’oïda interna comencen a morir. La funció d’aquestes cèl·lules és transformar la vibració sonora en estímul nerviós perquè el nostre cervell percebi el so amb tots els seus matisos i intensitats. Tots nosaltres comencem a perdre el sentit de l’oïda cap als 30 o 40 anys. Un de cada cinc adults i més de la meitat de les persones de més de 80 anys pateixen pèrdues d’audició.

La pèrdua d’audició associada a l’edat es coneix amb el nom de presbiacúsia. Per a la majoria de les persones amb aquesta afecció, els sons d’alta freqüència són els que desapareixen en primer lloc. La parla conté sons d’alta freqüència, de manera que els primers símptomes de la presbiacúsia poden ser la dificultat per entendre el que se’ns diu. Els sons de la parla que contenen les freqüències més altes són consonants com la ‘s’, la ‘t’, la ‘q’, la ‘f’ i la ‘z’. Aquest fet és el que provoca la confusió entre paraules i fa que l’hipoacúsic pugui entendre una cosa enlloc d’una altra, ja que només sent els fonemes greus, mentre que els fonemes aguts els ha ‘d’endevinar’.

L’hipoacúsic normalment no percep que està perdent audició; en ser un procés lent i progressiu, ell creu que la seva audició és normal i que els altres hi senten igual que ell. Per a ell, els altres parlen fluix i és per això que no els entén. Això fa que la majoria de les vegades vagin a l’audioprotetista empesos pels seus familiars, que són els primers a detectar aquesta pèrdua, ja que ells sí que s’adonen que hi ha molts sons que el seu familiar no sent.
Tant si sospita que pot tenir una pèrdua auditiva com si creu que té una oïda perfectament sana, és aconsellable fer-se revisar l’audició per un professional, com a mínim cada dos anys. Les relacions amb els altres i la seva qualitat de vida milloraran notablement.

 

Xavier Oliver
Audioprotetista del
Centre Aural Mataró

Deixa un comentari