Publicat el 31/10/2018

Els gossos descendeixen dels llops; les últimes teories diuen que els llops que tenien menys por a les persones es van quedar al voltant dels poblats per aprofitar-se de les escombraries que generaven. La gent va veure que els llops que els rondaven els podien ajudar en la caça, i així va començar una relació de simbiosi i evolució fins als gossos actuals. L’udol dels gossos prové d’aquesta etapa en què eren llops, que també udolen però no borden.

Se sospita que els gossos van aprendre a bordar quan ja havien evolucionat. Alguns cans de caça necessitaven avisar els seus amos d’on estaven les seves preses, i és que els humans fem cas molt ràpid a un lladruc.

De fet, hi ha races de canins que avui en dia no borden: els anomenats gossos primitius, com per exemple les races nòrdiques (samoiede, husky, malamut…). Poden fer diversos sorolls, però entre ells no hi ha els lladrucs.

Un udol és un avís. Tant gossos com llops el fan servir per saber on es troben els altres membres de la seva família o bandada.

És comú que gossos que tenen un problema o que se senten angoixats udolin per demanar ajuda. Els que ho passen malament quan es queden sols a casa udolen freqüentment per demanar als seus amos que hi acudeixin per ajudar-los, encara que aquests no entenguin l’avís o no puguin escoltar-los. Els gossos que es queden atrapats o es troben amb un problema que no poden resoldre, sigui dolor, soledat o fam, fan el mateix.

En la naturalesa, tant gossos com llops se serveixen dels udols per ajuntar-se amb els seus éssers propers. A la nostra civilització, reclosos en cases o jardins, només poden saber on està la resta, però no reunir-s’hi a menys que s’escapin.

Cal recordar que udolar és instintiu: no serveix de res renyar o intentar fer callar al gos que udola; en definitiva, udolar és supervivència.

 

Redacció La Clau
Font: https://misanimales.com

Deixa un comentari