Publicat el 13/07/2017

Les reaccions a l’actual desencís i conformisme de la societat es limiten a crítiques i protestes, que de ben poc serveixen en no estar acompanyades de les necessàries accions constructives i positives per promoure canvis socials, que requereixen el suport del pensament crític, imprescindible per fer possibles aquests canvis. La manca d’aquest pensament és determinant en la realització d’aquestes activitats, que no es fan per no haver de pensar, o bé no es vol pensar per no haver de fer-les.

Tot això en el supòsit que aquest pensament sigui accessible per a la majoria de la societat, que no és el cas, cosa que converteix la capacitat de pensar i raonar en una assignatura pendent, l’aprenentatge de la qual requereix un gran esforç intel·lectual que molta gent no està disposada a fer, ja sigui per la seva gran dificultat, perquè no se l’ha ensenyada a fer-ho o per la influència negativa dels grans mitjans de comunicació, que tenen com a objectiu promoure que la gent no pensi, per evitar posar en evidència el desgavell d’un sistema capitalista totalment obsolet que en la seva etapa final crea més problemes que solucions.

El psicòleg Ken Wilber afirma que la principal desigualtat en la societat actual no és la gran diferència entre pobres i rics, sinó la produïda en la capacitat intel·lectual per pensar, que fins a cert punt hauria d’obligar les persones capacitades a liderar els canvis socials imprescindibles en una societat anomenada del coneixement.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari