Publicat el 01/08/2012

A l’intel·lectual Hessel (94 anys), que ha donat nom al moviment dels indignats, quan se li pregunta en el llibre Comprometeu-vos, si creu que la joventut és massa conformista, contesta que “resistir no suposa simplement reflexionar o descriure. Cal emprendre una acció. Ara bé, en aquest sentit sóc relativament pessimista, les joves generacions manifesten escassa resistència en relació amb el que les escandalitza i contra la qual cosa haurien de reaccionar…”. Al marge d’aquesta opinió, cal valorar positivament el sa i valent moviment de la joventut, la qual en trobar-se marginada i condemnada a l’atur, s’ha vist obligada a adonar-se de la fal·làcia d’una societat idíl·lica, inculcada pels seus pares i avis, que ingènuament també creien que ho era i que ara s’adonen del seu error, essent els seus propis fills i néts indignats qui els ho fan veure. És necessari aconseguir que l’actitud dels indignats desemboqui en un compromís pràctic, que requeriria la participació imprescindible dels adults, els que veritablement viuen el present i per aquest motiu els més indicats per canviar-lo. Cal, però, no oblidar-se del futur; per això, s’ha de plantejar una pedagogia social que comenci per un canvi de valors que aposti per l’ajuda mútua comunitària, en lloc de la cobdícia individualista. El sol fet que la joventut accepti aquests nous valors socials i culturals, ja justifica el seu actual moviment, que forçosament hauria de ser de llarga durada, amb la intervenció de diverses generacions.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari