Publicat el 07/12/2011

Moltes persones estrangeres no acaben d’entendre com és possible mantenir la pau social, en un país amb més del 20% d’atur que arriba al 45% en el cas de la joventut. És clar que l’existència d’una economia submergida està apaivagant el conflicte social. També la utilització de recursos de la gent gran, que han deixat de pagar les residències geriàtriques per retornar a domicilis dels seus familiars, que a la vegada s’aprofiten dels ingressos que els corresponen com a cuidadors. Finalment, els subsidis d’atur, que duren el que duren, però també s’acaben. Totes aquestes situacions amortidores no impedeixen la creació d’àmplies bosses de pobresa, de persones que mai en la seva vida haurien cregut que es podrien trobar en una situació de misèria tal, que les obliga a haver de recórrer a la caritat dels altres.

Quan en un país la justícia social és substituïda per la caritat, és evident que ens trobem en una societat caracteritzada per unes grans diferències entre pobres i rics, que en lloc de minorar, cada vegada anirà augmentant. En aquestes situacions les qüestions de supervivència esdevenen prioritàries i vitals, més quan s’afirma la pervivència d’un atur estructural que en cap moment baixarà del 15%, com a conseqüència d’uns mitjans de producció totalment inadequats per donar feina regulada a la població, que l’haurà de trobar trampejant com pugui en l’economia submergida. Què passarà quan les coses, en lloc d’anar a millor, vagin a pitjor? Que Déu ens agafi confessats!

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari