Publicat el 11/01/2017

INTERPRETACIÓ:
Adam Driver, Golshifteh Farahani, Kara Hayward, Sterling Jerins, Luis Da Silva Jr.,Frank Harts
DIRECCIÓ Jim Jarmusch
DURADA 113  min
GÈNERE Poesia / Drama

L’estat d’ànim amb què acabem el dia resulta d’una sèrie d’accions rutinàries (llevar-nos, esmorzar, sortir al carrer…) que ens fan sentir d’una manera o d’una altra en funció de certes variables (matinar més o menys, esmorzar una cosa o una altra, llevar-nos sols o acompanyats…). Amb el cinema de Jim Jarmusch passa el mateix: el director d’Extraños en el paraíso treballa sobre una sèrie de premisses pràcticament inalterables, el significat de les quals varia segons el seu context.Una d’aquestes premisses és el tractament de personatges. Jarmusch centra el punt de mira dels seus treballs en com aquests interactuen amb el món que els envolta. Ja siguin sicaris, delinqüents, cowboys o vampirs, les seves personalitats sempre tenen una relació molt forta amb el context i l’espai en què es troben (els presos de Bajo el peso de la ley, que es fan amics tot ideant un pla de fuga; els vampirs de Sólo los amantes sobreviven, l’instint de supervivència dels quals xoca amb el deteriorament de la sang dels humans; el protagonista de Dead Men, que descobreix que el seu estatus social no té cap valor en aquella terra de pistolers…).Des d’aquest punt de partida, Jim Jarmusch desplega tota mena de reflexions. De fet, una de les seves grans habilitats és la d’exposar tesis tan diferents que es podria pensar que el director es contradiu ell mateix. Sense anar més lluny, Los límites del control, un dels seus últims treballs, exposava (textualment) que «la vida no tiene sentido»; mentre que la pel·lícula que ens ocupa no és altra cosa que un cant a la vida i als petits plaers del dia a dia. És allò que apuntàvem en el primer paràgraf: una sèrie de variables que tant poden fer que la nostra rutina ens sembli meravellosa com la cel·la d’una presó.

En el cas de Paterson, sortir de la sala de cinema després de veure-la s’assembla molt a anar-se’n a dormir després de passar un gran dia: acompanyem el protagonista en una sèrie d’accions que ell identifica com a rutina i nosaltres com a segell del director, però que avui tenen per escenari un context lluminós i sanejador, farcit de poesia i d’esperança. I així, Jim Jarmusch ens regala una pel·lícula transparent i entranyable que revela la seva cara més amable, en un exercici de flexibilitat autoral que segella la seva ferma personalitat.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

 

 

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc