Publicat el 10/12/2017

Sota aquest nom s’agrupen diverses espècies, i algunes de les marines tenen moltes aplicacions gastronòmiques.

Les costes gironines són riques en crustacis; la gamba de Palamós és ben reconeguda en el món culinari.

Algunes d’aquestes espècies són apreciades per la seva carn, i es consumeixen amb un mínim de cocció respectant els sabors i les textures originals, mentre que d’altres són utilitzades pels sabors que confereixen als plats amb què es cuinen; crancs, galeres i algunes altres entren en aquesta varietat.

A les nostres costes trobem crustacis com els escamarlans, els llagostins, les galeres, el llamàntol i la llagosta com a més coneguts, però també ens arriben altres ‘meravelles’ provinents de l’oceà Atlàntic, sobretot de Galícia, que en el Mediterrani són molt escassos o simplement no hi viuen, com la cranca o cabra de mar (centollo), el bou de mar, la nècora, o els percebes, entre d’altres.

Aquí a Catalunya, acostumem a preparar els crustacis a la planxa, volta i volta, a vegades amb una mica d’all i julivert. En canvi al nord d’Espanya, sobretot a Galícia, els agraden més bullits. Els que tenim en comú —la llagosta, el llamàntol i els escamarlans—, estem més acostumats a consumir-los a la planxa, encara que bullits, al seu punt, estan deliciosos. Les cranques, les nècores i el bous són fantàstics bullits.

Per a aquest tipus de cocció, el millor segons els experts és utilitzar aigua de mar, que darrerament ja es comercialitza i es pot trobar en molts establiments. Es recomana que el volum d’aigua sigui més o menys el doble que el volum dels crustacis.

Sigui com sigui, és molt important el seu punt de cocció. Si ens passem, la carn delicada d’una gamba o un escamarlà es pot convertir en un xiclet insuls i farinós.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari