Publicat el 18/05/2017

Plantes medicinals. És una planta herbàcia perenne, amb fulles carnoses i dures, flors de tons rosats i una arrel bastant important. Aquesta arrel conté diversos principis actius que són els que li donen propietats medicinals.

L’harpagòfit és originari de l’Àfrica del Sud. En el seu ús popular s’utilitzava contra les molèsties digestives, com a laxant, per reduir la febre, contra les ulceracions, furóncols i lesions cutànies i per alleujar els dolors. Des dels anys 50 es va començar a utilitzar habitualment a Europa, sobretot a Alemanya i França. Des de fa uns anys figura en les guies europees de fitoteràpia, amb la indicació d’artrosi dolorosa, tendinitis, falta de gana i dispèpsia.

Beneficis: millora les digestions, alleuja els dolors, redueix o elimina la febre. És efectiva per al mal de cap, millora el moviment, ajuda a reduir el colesterol en sang, és beneficiosa en casos d’artritis, millora el reuma, estimula el funcionament dels ronyons, és efectiva per tractar la tendinitis, osteoartritis, lumbàlgia crònica i afeccions osteoarticulars. Accelera la recuperació de lesions i també està indicada en les afeccions de la pell.

Contraindicacions: està contraindicada en cas d’úlcera gàstrica o duodenal, i en pacients amb problemes cardiovasculars s’ha d’administrar amb precaució.
Les seves presentacions més habituals són:
En forma de planta seca a granel o en envasats comercials, per decocció. Se sol combinar amb altres herbes per aconseguir efectes més polivalents. Pel seu sabor altament amarg, cal afegir alguna planta de sabor més grat, com la regalèssia, la menta o la marialluïsa, perquè millori el seu sabor.

  • En pols, per prendre en infusió
  • En tintura, dissoltes en suc de fruites o en aigua.
  • En extracte líquid, barrejada amb aigua o suc de fruites.
  • En cataplasma amb argila vermella.
  • En pomada.

L’avantatge de l’harpagòfit és que acostuma a anar bé i, a diferència dels fàrmacs antiinflamatoris, no provoca irritació gàstrica.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari