Publicat el 12/03/2018

La història del coixí de seguretat, conegut popularment com a airbag, té el seu origen en l’aeronàutica dels anys 30, però el responsable del seu desenvolupament va ser la indústria de l’automòbil, que va invertir-hi temps i diners abans de poder portar-lo a un ús comercial segur.

Els orígens d’aquest sistema de seguretat es remunten a la Segona Guerra Mundial, ja que alguns pilots nord-americans disposaven d’uns vestits de supervivència que podien inflar per tal de surar en l’aigua i esmorteir els possibles impactes.

Va ser a partir d’aquests vestits que els enginyers del sector aeroespacial van començar a desenvolupar el futur airbarg, la invenció del qual s’atribueix a l’enginyer nord-americà John Hetrick. Segons sembla, la idea se li va ocórrer després de patir un accident de cotxe amb la família, i el va patentar el 1953. Es tractava d’una pilota d’aire comprimit connectada a rudimentaris sensors de pressió per funcionar.

Una dècada més tard, el 1967, Allen Breed va inventar un sensor electromecànic que va resultar fonamental perquè el futur airbag arribés al mercat. Aquella tecnologia va produir el primer sistema de seguretat electromecànic de coixins de seguretat per a automòbils.

Al començament dels anys 70 encara quedaven nombroses incògnites per aclarir. Tot i que duien 20 anys de desenvolupament, aquells primers dispositius no eren encara una tecnologia madura: necessitaven la de l’electrònica que no arribaria fins a la dècada següent.

Quan, ja als anys 80, va produir-se el desembarcament de l’electrònica en els cotxes, es va perfeccionar el funcionament dels coixins de seguretat i es van optimitzar els sensors que controlaven l’ompliment de la borsa.

Amb el temps es van anar incorporant progressivament els airbags per a acompanyant, de cortina i laterals, i també per als genolls, fins a arribar als sistemes moderns que detecten mitjançant sensors el pes i moviment del cos que ocupa el seient i es despleguen en conseqüència.

El coixí de seguretat serveix principalment per a quatre coses:

  • Per absorbir part de l’energia cinètica del cos, frenant suaument el moviment dels passatgers. Per evitar un impacte contra elements interiors del cotxe (volant, quadre de comandament o parabrises).
  • Per reduir el risc de ferides produïdes per fragments de vidre procedents del parabrisa, sobretot en cara i ulls.
  • Per disminuir el moviment del cap i, amb això, el risc de lesions cervicals.

S’ha demostrat que l’airbag és capaç de reduir fins a un 20% la probabilitat de patir lesions mortals en el conductor i copilot, sempre que s’utilitzi correctament el cinturó de seguretat.

En l’actualitat els fabricants treballen per llançar coixins de seguretat intel·ligents capaços d’actuar en funció del cop, zona d’impacte, força de la col·lisió, pes dels ocupants, postura al seient o tensió dels cinturons, entre altres factors.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari

Servei de neteja Pere i Angel
Germans Homs 1852
Meslloc