Publicat el 06/04/2016

El còmic, monologuista i actor francoiranià Kheiron s’estrena com a director i guionista amb O los tres o ninguno, una pel·lícula basada en la història real dels seus pares, que es van veure obligats a fugir de l’Iran a causa de les seves idees.

Hibat i Fereshtet, progenitors de Kheiron, van desafiar la tirania del xa i el fonamentalisme islàmic de Khomeini, per la qual cosa van haver de viure en la clandestinitat fins que van aconseguir sortir del país i instal·lar-se a França. El periple que van fer acompanyats del seu fill Kheiron encara nadó és el que es retrata en aquesta òpera prima del director, que ha conquerit el públic i la crítica del seu país.

El film està correctament executat, però el seu caràcter fabulista fa que perdi en certs moments la força dramàtica que hauria de tenir. En comptes d’això, Kheiron prefereix utilitzar l’humor i l’optimisme com a instruments per retratar la duresa del règim i les dificultats d’adaptació dels emigrants. És així, a través de l’humor negre, com s’evoquen els successos que van envoltar la vida política de l’Iran dels darrers anys, mentre que l’optimisme serveix per relatar el procés d’integració d’una família estrangera en un barri conflictiu i difícil de París. Aquest doble enfocament situa el film en el gènere de la comèdia, malgrat els tints dramàtics d’una història amarada de crítica política i social.

El discurs narratiu posseeix una originalitat remarcable, en convertir el tribut que el director fa al coratge dels seus pares en una faula històrica i universal. Un relat que resulta especialment convincent en la seva primera part, la qual reflecteix la situació de repressió política i la seva contextualització històrica. A la segona meitat, en canvi, el retrat d’assimilació cultural es fa de forma molt més supèrflua i hi ha un cert abús del sentimentalisme. Tot i això, la pel·lícula és força versemblant en la seva manera desenfadada de contemplar situacions dramàtiques i arriscades gràcies al bon ús narratiu, en el qual s’aprecia la tendresa del guionista i director, emocionalment implicat en el relat.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari