Publicat el 19/12/2017

Un dels elements que no pot faltar a les taules nadalenques és l’ampolla de cava. Aquest vi escumós produït a Catalunya s’ha convertit en un ingredient indispensable en tota mena de celebracions, ja que aporta un toc festiu i alegre a qualsevol esdeveniment. Per conèixer-lo millor, cal saber què hi ha de cert en algunes qüestions que giren al seu voltant.

  • El cava no ha de ser vell. A diferència del vi s’ha de beure fresc. Per saber el seu envelliment cal que ens fixem en com surt el tap quan obrim l’ampolla. Que el cul del suro no s’expandeixi és mal senyal, i possiblement el cava que es troba dins de l’ampolla no està en el seu millor moment.
  • S’ha de prendre fred, però no excessivament. Si el cava està a menys de quatre graus no s’aprecien les seves aromes i es perd part del seu gust. La temperatura més adient és de sis a vuit graus. Per refredar-lo convé posar primer l’ampolla dins d’una glaçonera, després tirar-hi el gel i una mica d’aigua i, finalment, una mica de sal perquè aguanti més el fred.
  • L’ampolla de cava ha d’obrir-se amb un esclat. Encara que fer-ho amb un fort soroll li dona espectacularitat, no és aconsellable. El que s’ha de fer en primer lloc és afluixar la part de ferro que recobreix el tap, no treure-la, ja que ens ajudarà a fer palanca. En segon lloc, en comptes de girar el tap el que hem de fer és girar la base de l’ampolla. Això ens permetrà tenir una bombolla més fina i duradora una vegada a la copa. Un suau xiuxiueig, com el que fa la beguda gasosa, és el que s’ha d’escoltar en lloc d’un sorollós estrèpit.
  • Hem de tenir en compte el tipus de copa. La copa Pompadour, baixa i ovalada i que rep el seu nom de l’amant del rei francès Lluís XV perquè té la mida del seu pit, no és la més adient per al tast, perquè mulla el nas i impedeix veure les bombolles. La més aconsellable és la copa tipus flauta, que permet que les aromes s’obrin. Tanmateix, per assaborir-lo en tota la seva esplendor, el millor és una copa tulipa, una mica més oberta, a fi de poder apreciar la càrrega aromàtica.
  • Els diferents tipus de cava depenen de la quantitat de sucre que porten. Per tant, les postres s’han d’acompanyar amb varietats dolces, com un brut. Mai un brut nature, ja que és la varietat menys dolça dels caves.
  • No hem de posar una cullereta de postres a la boca de l’ampolla un cop oberta. Es creia que fent servir una cullera, col·locant-la dins de l’ampolla de manera que el mànec pengés cap a dins, l’aire es mantenia més fred i les bombolles desapareixien així més lentament. Però això no fa que es mantinguin les bombolles, ja que la cullera deixa espais per on el gas s’evapora. L’ideal és un tap que cobreixi totalment el buit.
  • Hem d’evitar deixar el cava a la porta de la nevera. El motiu és que es tracta d’una part mòbil i el moviment fa malbé les bombolles.
  • El cava provoca la pitjor ressaca. És un mite molt freqüent, però la realitat és que, com qualsevol altra beguda alcohòlica, el cava pot donar o no una mala ressaca. Tot depèn de la quantitat que es consumeixi.

No tots els caves s’han de guardar en posició horitzontal. Només els que tenen tap de suro natural. Els escumosos poden perdre propietats al contacte amb el suro, per la qual cosa és important estar segurs de si es tracta o no de suro natural. També convé recordar que el cava no està pensat per guardar-se gaire temps.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari