Publicat el 21/10/2017

En Joan i jo fa més de 20 anys que convivim amb rucs i, no sé si per allò que diuen que «el roce hace el cariño», els trobem qualitats que segurament no són tan perceptibles des de l’altra banda de la tanca. Us en faig cinc cèntims.

En l’extrem oposat a la pressa que tots ens exigim per fer una vida ‘normal’, hi ha la tranquil·litat dels rucs, que són més aviat lents, constants, de ritme convençudament inalterable.
En l’extrem oposat a la fàcil crispació en què tots caiem molt més del que voldríem, hi ha la calma interior dels rucs, que no coneixen les respostes compulsives, d’extraordinària temprança, convençudament serens.

En l’extrem oposat al nostre afany d’èxit i protagonisme, hi ha la gran humilitat dels rucs: sempre discrets, amb el cap no excessivament alçat, coneixent convençudament el lloc que els pertoca.

En l’extrem oposat a la nostra insatisfacció quotidiana, el plàcid gaudi dels rucs: bons per carregar, bons per tirar, bons per fer-nos companyia, domèstics, polifacètics, sempre útils.

Tot fa pensar que qualsevol actitud del ruc és producte de la seva serenor! Que li permet no precipitar-se, discernir amb antelació les possibilitats d’èxit o fracàs de les accions, no malgastar energies quan no cal, i també no obeir quan l’ordre rebuda no és encertada. Sense enuig, amb una saviesa ancestral (sí, saviesa) que els dota d’aquest CONVENCIMENT, que no tossudesa.

Aquestes qualitats que us explico i una llarga llista que podríem anar desgranant, els rucs les comuniquen, les transmeten i, el més important, les contagien si un es deixa.

Els rucs poden agradar-te, resultar-te indiferents o fer-te por. Tu pots ser o estar més o menys receptiu i, per tant, adonar-te o no del que et passa, però sempre, fins i tot quan no ho perceps, et beneficia ser a prop d’ells.

És per això que els rucs continuaran essent útils, és per això que els defensem, és per això que hi són. Per oferir-te l’oportunitat de contagiar-te ‘alguna cosa’… SI TU ET DEIXES!

 

Paloma Vicente

Deixa un comentari