Publicat el 24/03/2017

No em cridis, que no sóc sord, de ben segur que heu sentit aquesta expressió en boca d’algú que té dificultat per entendre-us.
Com pot ser que algú que no acaba de sentir-hi bé i té dificultat per entendre sigui tan sensible i li molestin els crits i sons forts?

Si és sord, els sons forts els hauria de sentir més fluixos que nosaltres, no?
I a nosaltres no ens molesten fins al punt de queixar-nos…
Què passa?
Existeixen diferents tipus d’hipoacúsies (sordeses). Un d’aquests tipus, la hipoacúsia neurosensorial, és la que és deguda a una degeneració de l’oïda interna (el nervi auditiu). Aquest nervi té uns receptors microscòpics (cèl·lules ciliades) que bàsicament transformen el so en un impuls nerviós perquè el nostre cervell pugui diferenciar la freqüència d’aquest so i la seva intensitat.
Si aquestes cèl·lules ciliades estan malmeses, provoquen que la persona que la pateix comenci a tenir dificultats per sentir els sons més dèbils, ja que tenen un efecte amplificador dels sons més febles, però, de la mateixa manera que amplifiquen els sons lleus, també atenuen els sons més forts i nocius, i si no estan en bon estat aquesta persona queda amb una zona d’audició útil més reduïda, tant per la banda dels sons de baixa intensitat com per als sons més forts, que arriben a provocar més molèsties i distorsions que en una oïda sana.
Així que si tracteu amb una persona amb problemes d’audició, parleu-li amb veu clara i pausada sense estridències; us ho agrairà i no li haureu de repetir les coses tants cops.

 

Xavier Oliver
Audioprotètic del Centre Aural Mataró.

Deixa un comentari