Publicat el 11/02/2015

INTERPRETACIÓ 
Jake Gyllenhaal, Rene Russo, Riz Ahmed, Bill Paxton, Kevin Rahm, Ann Cusack
DIRECCIÓ Dany Gilroy
DURADA 113 min
GÈNERE Thriller / Periodisme

Plantejar una pel·lícula com l’exposició d’una tesi té una part bona i una part dolenta. La part bona és, bàsicament, que assegura una certa legitimitat vers el producte, perquè es tracta d’una «història amb missatge», a més de donar-li una direcció concreta que fa més fàcil el seguiment del relat. La part no tan bona és el risc que es corre de convertir la pel·lícula en una acrobàcia destinada a arribar a un punt concret. És a dir, el perill d’acabar construint una història poc creïble (o fins i tot, potser, ridícula) en nom de la tesi que es vol exposar.

Nightcrawler és una pel·lícula de tesi i, sens dubte, de tesi interessant. Fins i tot podríem definir-la com una pel·lícula de denúncia. A grans trets, es tracta d’una crua reflexió sobre la falta d’escrúpols dels mitjans de comunicació; o potser més aviat sobre la seva curiosa raó de ser. És com una dissecció de tot el que conforma els pilars base de l’apartat informatiu audiovisual; no tant pel que fa al seu caràcter empresarial (i, en conseqüència, als interessos monetaris o polítics), sinó més aviat sobre la font (sovint oblidada) que proporciona les imatges televisives que consumim diàriament.

Per això, el pes del protagonista és tan important en l’òpera prima de Dan Gilroy: l’objectiu del director és dibuixar un personatge que retrati l’interès (no necessàriament polític o ideològic, sinó més aviat personal) que s’amaga rere les imatges dels informatius. Un interès que passa per manipular escenaris de crims i, fins i tot, per intervenir (quan no provocar) en els esdeveniments registrats. Gilroy fica el dit a la llaga al sistema, en aquest cas en l’apartat informatiu, de la mateixa manera que el seu germà (Tony Gilroy, coproductor de la pel·lícula) ja va fer en l’àmbit polític amb la notable Michael Clayton.

Som al davant, doncs, d’una pel·lícula protagonitzada per un personatge interessant, narrada amb subtilesa i que deixa que la tesi parli per ella mateixa, sense una intervenció excessiva en els fets, com si es volgués crear un contrapunt amb l’actitud del protagonista. Això no impedeix un cert lluïment de direcció en algunes escenes que ho requereixen, com en la inquietant seqüència en què s’emeten per televisió les imatges d’un territori verge, poblat només per les víctimes del tiroteig que hi ha tingut lloc. O, també, la seqüència final, brillantment desenvolupada, si bé el desenllaç trenca una mica l’harmonia que fins aquest moment hi havia hagut entre la «credibilitat» i l’«exposició d’una tesi».

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852