Publicat el 23/11/2011

INTERPRETACIÓ
Leila Hatami, Peyman Moaadi, Shahab Hosseini, Sareh Bayat, Sarina Farhadi
DIRECCIÓ Asghar Farhadi
DURADA 123 min

Ja se sap que fins que no es guanya un premi en algun festival important, és molt difícil per a alguns cineastes aconseguir distribució fora de les seves fronteres. En el cas d’Asghar Farhadi s’han estrenat les seves dues últimes obres gràcies als premis rebuts al Festival de Berlín: l’Ós d’Or a la millor direcció l’any 2009 per A propósito de Elly; l’Ós d’Or a la millor pel·lícula, l’Ós d’Argent a la millor actriu i l’Ós de Plata al millor actor l’any 2011 per Nader y Simin. Una separación.

L’última pel·lícula de Farhadi és un drama familiar on les mentides i les mitges veritats converteixen els successos en un misteri per resoldre. Amb una direcció austera, sense música extradiegètica i uns diàlegs que oculten tant com revelen és increïble com la meticulositat amb què està construït el guió deixa l’espectador enganxat a la trama, àvid de descobrir quina és la veritat. Sense necessitat de forçar el punt de vista, sense enganyar de cap manera, però deixant fora de camp, amb molta habi-litat, els detalls imprescindibles per resoldre el dilema, per moments l’espectador pot dubtar del que ha vist i del que no.

L’inici ja ens deixa clar que l’espectador juga un paper essencial. La pel·lícula comença amb la càmera situada des del punt de vista d’un jutge davant el qual formalitzen el divorci Nader i Simin. Nosaltres escoltem les versions d’un i d’altre, nosaltres jutgem. Però la veritat es mostrarà esquiva. La justícia i la veritat no tenen per què anar plegades. El tema principal no és la separació en concret, sinó les conseqüències d’aquesta. Tot gira entorn de la responsabilitat, la consciència i la moral dels personatges. Pel camí, Farhadi també posa en joc qüestions com el paper de la dona en l’Iran actual, el masclisme, la lluita de classes, el paper de la religió en la societat iraniana, etc.

Però el que importa, més enllà de les particularitats de la societat d’un país com l’Iran, és la universalitat que respira el conflicte. Un conflicte que es pot donar perfectament en qualsevol gran ciutat occidental. La desconfiança enfront de l’altre, la mentida com a element de protecció, no són conceptes estranys a les societats occidentals.

Farhadi es consolida, doncs, com un autor que cal tenir en compte i, a sobre, Nader y Simin, Una separación està demostrant una salut envejable a les sales, aguantant diverses setmanes en cartellera, què més es pot demanar?

 

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2