Publicat el 11/06/2014

Les persones que tenim una certa edat recordem molt bé el mot «murcianos», utilitzat per anomenar l’emigració procedent del sud d’Espanya que es va veure obligada a marxar del lloc d’origen per millorar la seva qualitat de vida. És evident que van haver de fer un gran esforç, assumir grans sacrificis que, afortunadament, el pas del temps els ha recompensat. Ara succeeix quelcom semblant amb el mot «catalans», utilitzat per designar totes les persones que viuen i treballen a Catalunya i que, per millorar la seva qualitat de vida, estan convençudes que cal marxar d’Espanya, però no de Catalunya. «Catalans» que tenen clar que hauran d’afrontar reptes, perfectament suportables amb la il·lusió i l’esperança necessària, per construir un món millor per a ells mateixos, i sobretot per als seus fills i néts.

Una Catalunya independent, perfectament viable des d’una perspectiva econòmica, que haurà de superar la por que una oligarquia cavernícola i reaccionària espanyola segurament utilitzarà per atemorir uns «catalans» disposats a assumir les grans dificultats que suposarà la creació d’un nou estat europeu. Un Estat que faci possible la doble nacionalitat i el manteniment de l’ensenyament del castellà, així com l’establiment d’unes relacions fraternals entre Catalunya i Espanya, però sobretot la millora de la seva qualitat de vida. Ens trobem en un cas semblant al d’una família en la qual un dels fills s’ha fet gran i vol viure la pròpia vida, respectant en tot moment la de la família de qui s’emancipa.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari