Publicat el 21/12/2017

INTERPRETACIÓ
Julia Salmerón, Gustavo Salmerón Guió: Gustavo Salmerón, Raúl de Torres, Beatriz Montáñez

DIRECCIÓ Gustavo Salmerón

DURADA 90 min

GÈNERE Documental / Comèdia

Veure Muchos hijos, un mono y un castillo és com fer un viatge per senders completament desconeguts, guarnits pel plaer de qui és conscient del seu descens a la bogeria. Aquesta sensació es deu, en gran part, al fet que el director es serveixi de l’humor com a guia principal del recorregut, fet que no treu ni un gra de seriositat a la pel·lícula. Tot un bombardeig d’emocions que no impedeixen al producte gaudir d’una uniformitat envejable, malgrat l’alt contingut d’idees absurdes de què fa gala. Perquè el pols ferm amb què Gustavo Salmerón dirigeix la seva òpera prima aconsegueix conduir l’espectador fins al final del laberint sense incidents.

Hi ha tres aspectes que destaquen per sobre de la resta.
El caràcter histriònic de Julieta n’és el més llaminer. Octogenària a la vora de l’obesitat, xerraire sense fre i plena de contradiccions. Hereva d’uns béns inesperats que li van permetre satisfer la seva tercera necessitat vital: tenir un castell (rellegiu el títol de la pel·lícula els qui vulgueu saber els altres dos). Aferrada a la convicció que el millor acte preventiu davant d’una possible sepultura prematura és l’aplicació d’un objecte punxegut al seu cul (ja que en el cas d’estar viva, cridaria).

El segon aspecte és la comicitat. No només pel caràcter d’aquest personatge, sinó també per les surrealistes situacions en què constantment es troba la família. Sense anar més lluny, el fil argumental es basa en la necessitat sobtada per part del director de trobar dues vèrtebres de la seva àvia, que Julieta (la seva mare), assegura guardar en algun racó del castell.

El tercer aspecte és el contrast, un concepte que acompanya la pel·lícula en tot moment. El cas més evident és la ironia de descobrir una família de formes clarament ‘senzilles’ habitant una estança de característiques tan rematadament classistes. Però també està en altres parts, com per exemple en la naturalitat amb què Salmerón fa conviure la grandiloqüència amb l’intimisme; en el ja esmentat caràcter contradictori de Julieta, tan capaç de reivindicar amb orgull la seva militància en el partit de la falange com de condemnar amb fermesa l’alçament de 1936; o fins i tot en el fet que un cas tan banal com és la història de la família de Gustavo Salmerón acabi convertint-se una pel·lícula de tanta profunditat.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com 
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2