Publicat el 07/04/2017

El nom d’aquest pastís propi de la Pasqua Florida remet a ofrenes als déus, mentre que l’ou es relaciona amb l’equinocci de primavera i la resurrecció de la natura.
La mona tal com la coneixem avui dia prové del segle XIX, però hi ha documents que daten la seva existència ja al segle XV. En un principi es feien amb pasta de pa en forma de tortell i es decoraven amb ous durs amb la closca pintada, un per cada any del nen a qui es regalava. Més endavant es van començar a elaborar amb pa de pessic i mantega, i a guarnir amb fruites confitades i figures i ous de xocolata.

L’origen d’aquest costum no està clar, podria provenir de les Muníquies, festes dedicades a la deessa grega Àrtemis; de les Pascorals, celebracions que els pastors romans festejaven amb coques; o de Beltene, festa cèltica que tenia lloc el primer de maig i on s’ofrenaven tortells amb ous a sobre.
Etimològicament també trobem diverses explicacions. Segons el lingüista Joan Coromines, la paraula mona derivaria de munda, unes paneres amb coques i pastissos que els romans oferien a la deessa Ceres durant el mes d’abril. I si tenim en compte l’àrab antic, mûna era un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. El mot hauria passat al llatí monus, que vol dir ‘present’ o ‘ofrena’.

Pel que fa als ous de Pasqua, antigament es considerava l’ou el germen i llavor d’una nova vida, i per aquest motiu es vinculava a l’equinocci de primavera i a la resurrecció periòdica de la natura. Per a les cultures de l’antiguitat, aquest era el període més important de l’any, ja que de l’abundància de les collites depenia la seva subsistència. És per això que es feien ofrenes a les divinitats invocant la fertilitat dels camps.
És molt possible que d’aquestes pràctiques es derivin costums que encara es mantenen, com el de la mona i els ous de Pasqua que, tot i la seva evolució, tenen arrels molt profundes.

 
Redacció La Clau

Deixa un comentari