Publicat el 11/02/2015

L’actual crisi econòmica i social està posant sobre la taula uns plantejaments que es remunten a pràctiques socials de la prehistòria. Es basen en els bescanvis, i utilitzen unes monedes nominatives que indiquen el valor del bescanvi, qui cobra i qui paga. En l’actualitat, en alguns entorns reduïts s’empren de nou monedes locals nominatives, que es fan servir en transaccions monetàries i que estableixen una clara relació entre qui compra i qui ven. Conceptualment, són equivalents a les prehistòriques, amb la diferència substancial que els sistemes informàtics actuals les converteixen en monedes telemàtiques.

Tenen el gran avantatge, sobre les monedes anònimes actuals, que en ser nominatives permeten un seguiment clar dels moviments econòmics de les persones que intervenen en qualsevol transacció monetària. Aquest procediment evita totalment les pràctiques delictives de corrupció i les perverses d’especulació. Suposen, pràcticament, la desaparició del diner metàl·lic, i són equivalents a l’ús de les targetes de crèdit.

La proliferació dels bancs de temps es podria considerar com un primer pas en aquesta recuperació del bescanvi, que estableix una clara relació entre les persones que realitzen intercanvis. Primitivament eren bescanvis amb espècies: un quilo de cigrons a canvi d’un quilo de mongetes. Actualment, els bancs de temps utilitzen monedes «temps» per als bescanvis de serveis. En altres transaccions econòmiques, els nous bancs ètics utilitzen les monedes locals nominatives.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari