Publicat el 30/03/2018

Aquesta elaboració —que ja es va documentar amb el nom de mona al segle XV— era un pastís casolà que festejava l’alegria pasqual.

El costum era que els padrins obsequiessin els fillols i filloles amb un pastís que duia tants ous de gallina com els de l’edat de l’infant. El regal es repetia cada dilluns de Pasqua fins que feia la comunió.

A partir del 1939, amb la introducció de les figures de xocolata, es va establir la fórmula actual de les mones: una base de pa de pessic amb diferents farcits i, al damunt, un ou o una figura de xocolata.

Però, de fet, l’autèntica és una massa similar al brioix amb un ou dur al mig i prou.

Aquesta tradició es remunta fins a fa molts segles. Durant l’abstinència quaresmal, els cristians catòlics no podien menjar ous ni productes lactis. De totes maneres, durant aquest període les gallines no paraven de pondre ous, i per tal de no haver-los de llançar, els cristians catòlics els guardaven i, un cop acabava la quaresma, els regalaven.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari