Publicat el 02/08/2018

INTERPRETACIÓ
Tom Cruise, Rebecca Ferguson, Henry Cavill, Simon Pegg, Ving Rhames, Vanessa Kirby
DIRECCIÓ Christopher McQuarrie
DURADA 147 min
GÈNERE Acció / Thriller

Amb el permís dels seguidors de J.J. Abrams, l’autèntic punt d’inflexió de la saga Misión imposible el marcà l’aparició del mestre Brad Bird (de qui aquesta setmana esperem la continuació d’una de les seves obres mestres). Amb Protocolo fantasma, l’expert en animació reorientava la franquícia cap a un terreny on les escenes d’acció no eren la raó de ser de la pel·lícula, sinó l’últim recurs d’uns personatges intel·ligents que guardaven les bufetades com a últim recurs. I des d’aleshores, és com si les aventures d’Ethan Hunt haguessin assolit la maduresa: ja no hi ha lloc per a helicòpters fent piruetes dins d’un túnel, ni per a superherois saltant de motos a càmera lenta.

Així com la quarta entrega destacava pel seu perfecte equilibri entre exhibició i contenció, la cinquena ens va sorprendre per la incontestable perfecció del guió. És cert que tenia algunes explosions innecessàries i rescats a última hora ‘qüestionables’, però tanmateix Christopher McQuarrie aconseguia presentar-nos un malvat no només carismàtic, sinó també creïble. I el més important, va ser capaç d’enredar i desenredar la trama amb una elegància francament lloable: tot i que la situació d’Ethan Hunt no feia sinó empitjorar a mesura que la pel·lícula avançava, l’autor de Secuestro infernal va saber complir amb l’obligat final feliç amb total naturalitat i sense prendre el pèl a l’espectador.

Avui arriba una sisena entrega la màxima virtut de la qual no és ni la complexitat del guió ni la contenció, sinó la impressionant exhibició de tècnica artesana i facultats físiques dels actors (sobretot, naturalment, les de Tom Cruise). Autèntics salts al buit en paracaigudes des d’altíssimes alçades, persecucions a peu plantejades amb plans de llarga durada, espectaculars lluites d’arts marcials i la persecució d’helicòpters més impressionant que un servidor recorda haver vist mai. McQuarrie ha ideat un guió al servei d’una fantàstica muntanya russa que, si bé no destaca per la seva genialitat, sí que deixa el terreny magistralment preparat per al desplegament de focs artificials.

En part fent ús d’un estil propi, en part ajudat per l’infinit llegat de Marvel, McQuarrie recorre a aquesta arma multiservei que és l’humor per construir una aventura que eleva l’entreteniment a un nivell que molt poques pel·lícules han assolit. I això condueix a un debat inevitable: tancar la saga ara que s’ha arribat a un cim difícilment repetible… o lliurar per tercera vegada les regnes d’aquest parc d’atraccions al director i mantenir viva la il·lusió d’esperar un nou festival marca de la casa.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852