Publicat el 04/12/2013

INTERPRETACIÓ
Fanny Ardant, Laurent Lafitte, Patrick Chesnais, Féodor Atkine, Emilie Caen
DIRECCIÓ Marion Vernoux
DURADA 94 min
GÈNERE Comèdia / Drama

El nou treball de Marion Vernoux és sens dubte una pel·lícula entretinguda i dinàmica, capaç de relatar amb honestedat certs esdeveniments aparentment interessants. Tot i això, l’estil imparcial de la directora francesa acaba convertint els fets relatats en anècdotes de poca profunditat, passant de puntetes per cada situació i sense arribar a connectar amb el veritable aspecte transcendental de la història. Un fet que desperta certa contradicció en el criteri amb què un servidor jutja l’obra que ens ocupa, ja que sóc de l’opinió que no hi ha res pitjor que un relat que emfatitzi allò que ja té força per si mateix. Però, curiosament, és aquest posicionament distant, aquest tractament frívol dels esdeveniments, el que converteix la pel·lícula de Vernoux en una obra que frega la buidor. Una cosa que tal vegada es degui al fet que, tot i la distància, la directora no pot evitar posicionar-se.

El problema, tanmateix, no és el fet en si que Vernoux es posicioni, ja que el posicionament és, fins a cert punt, inevitable. És a dir, fins i tot la narració objectiva és, en certa manera, un punt de vista personal. El problema està en que aquest posicionament, probablement implícit en el guió, mai acaba d’encaixar amb l’estil distant que la directora pretén vendre a l’hora d’exposar el seu relat. Com si d’una banda Vernoux estigués molt segura de la conclusió a què condueix la seva història i per l’altra temés implicar-se del tot en aquesta, confonent respecte cap als personatges amb fredor narrativa.

El que resulta de tot plegat és una història d’amor ben desenvolupada i per moments bastant divertida amb espurnes de grandesa que mai arriben a materialitzar-se. Tenim també un conjunt de personatges que, com succeeix amb la pel·lícula, apunten cap a reflexions interessants sense arribar a encaminar-se cap enlloc. En resum, estem davant un treball entretingut i per moments molt dinàmic que no deixa de funcionar com a simpàtica pel·lícula menor que un no es penedeix d’haver vist, almenys fins que fa acte de presència un fals simbolisme que pretén vendre com a profunditat quelcom que en realitat no és més que aparença.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc