Publicat el 02/12/2018

Guardes aquest detall i aquest altre i de vegades no saps on posar-los. I penses: «Com puc llençar a les escombraries el record del casament d’en Joan o el regal de la Marcela?»

Els records de familiars morts esdevenen intocables i et disgustaries molt si es malmetessin.
Pèrdua, pena, records… Molts objectes es transformen en una mena de fetitxes, representants de situacions o de persones estimades. Són molt més que coses, per això els cuides, guardes i neteges amb cura.
És ‘normal’ aquesta actitud? Els sentiments tenen la seva lògica particular.
Aquests records traduïts en objectes formen part inseparable de la història familiar i individual.
Des de l’osset de peluix del nadó, la vestimenta en els joves, les fotos…, cada edat té la seva manera de ser representada en el record particular.

A l’extrem d’això trobem la síndrome de Diògenes. Les persones que la pateixen no acumulen objectes-records, sinó tot tipus de coses, fins i tot les deixalles de les quals no es poden desprendre. En aquesta compulsió a guardar-ho tot poden descuidar normes d’higiene elementals. Estem, doncs, davant una simptomatologia realment preocupant que sol estar acompanyada d’altres trastorns de la personalitat.

 

www.susanaisoletta.com

Deixa un comentari

Bosc Màgic dels Tions al Rukimon
GERMANS HOMS 10-18-2