Publicat el 02/12/2018

Guardes aquest detall i aquest altre i de vegades no saps on posar-los. I penses: «Com puc llençar a les escombraries el record del casament d’en Joan o el regal de la Marcela?»

Els records de familiars morts esdevenen intocables i et disgustaries molt si es malmetessin.
Pèrdua, pena, records… Molts objectes es transformen en una mena de fetitxes, representants de situacions o de persones estimades. Són molt més que coses, per això els cuides, guardes i neteges amb cura.
És ‘normal’ aquesta actitud? Els sentiments tenen la seva lògica particular.
Aquests records traduïts en objectes formen part inseparable de la història familiar i individual.
Des de l’osset de peluix del nadó, la vestimenta en els joves, les fotos…, cada edat té la seva manera de ser representada en el record particular.

A l’extrem d’això trobem la síndrome de Diògenes. Les persones que la pateixen no acumulen objectes-records, sinó tot tipus de coses, fins i tot les deixalles de les quals no es poden desprendre. En aquesta compulsió a guardar-ho tot poden descuidar normes d’higiene elementals. Estem, doncs, davant una simptomatologia realment preocupant que sol estar acompanyada d’altres trastorns de la personalitat.

 

www.susanaisoletta.com

Deixa un comentari