Publicat el 20/09/2018

Director: Hiromasa Yonebayashi
Gènere: Animació / Fantàstic / Aventures / Màgia
Durada: 103 min

Malgrat tenir un segell distintiu, les filmografies dels cineastes Isao Takahata i Hayao Miyazaki gaudeixen d’una àmplia varietat d’estils. El tracte de l’element fantàstic, per exemple, varia segons la intenció de cada pel·lícula. Hi ha dues tendències clarament recognoscibles. En la primera, observable en treballs com El castillo ambulante, El viaje de Chihiro o Pompoko, la fantasia actua gairebé com a protagonista, convertint els personatges i el guió mateix en dispositius al seu servei; tots els elements narratius semblen destinats a maximitzar el potencial imaginatiu dels directors. En la segona, identificable en treballs com Porco Rosso, Recuerdos del ayer o Mi vecino Totoro, l’aparell fantàstic ocupa el modest lloc d’acompanyant, actuant en qualitat d’al·legoria per reforçar el discurs del guió i tendir ponts entre personatges i espectadors. Aquest és, segons sembla, el camí triat per Hiromasa Yonebayashi, hereu confés de l’estil d’ambdós autors.

Mary y la flor de la bruja arrenca amb una brillant seqüència d’acció, obertament hereva de l’estil de La princesa Mononoke. A continuació, la pel·lícula frena inesperadament per presentar-nos la Charlotte, una maldestra adolescent engabiada en l’avorrida rutina de la seva tieta. L’escapatòria consistirà, com és previsible, en el descobriment d’un món paral·lel, ple de màgia i éssers desconeguts. A diferència dels estils dels dos autors esmentats, aquí realitat i fantasia conviuen en paral·lel, en espais clarament diferenciats. Són com dues trames que es retroalimenten en benefici de l’evolució de la protagonista principal. I totes dues estan minuciosament cuidades, fet gràcies al qual resulta molt plaent descobrir-les: la claustrofòbica convivència familiar està exposada amb tanta delicadesa que esdevé summament creïble, i el món fantàstic desprèn incomptables espurnes de creativitat i es descobreix amb prou serietat per despertar l’enveja d’aquest gegantí monstre de l’animació anomenat Pixar.

Així doncs, malgrat no arribar a la immensitat dels grans èxits de l’entranyable Studio Ghibli, Mary y la flor de la bruja aconsegueix alçar-se com un deliciós exercici estilístic del qual l’espectador s’acomiada amb un ampli somriure i unes ganes immenses de repetir.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon