Publicat el 10/06/2017

És una planta originària d’Amèrica del Sud que es va introduir a Europa Meridional i al nord d’Àfrica, així com en altres zones temperades del planeta. No tolera les gelades ni els vents forts.

La planta arriba als 2 m d’altura i és de tija ramificada. Les fulles són de color verd pàl·lid, unint-se’n 3 o 4 en un pecíol curt. Emeten una intensa olor de llimona i es recullen dos o tres cops a l’any. Les flors són de color blanc o de tonalitats blaves.

Virtuts medicinals

Sistema respiratori: s’utilitza en cas de bronquitis i tos espasmòdica, actuant com a sedant de la tos i com a expectorant.

Sistema digestiu: es recomana com a tractament adequat en cas d’indigestions, flatulències, aerofàgia digestiva i debilitat estomacal en general.

S’utilitza també com a relaxant. Prendre’n una bona tassa abans d’anar-nos-en a dormir facilita el descans nocturn.

També s’utilitza en perfumeria, ja que el seu oli essencial és molt ric en components aromàtics i té propietats bactericides, motiu pel qual es fa servir en la fabricació de productes de neteja corporal, com ara xampús, sabons, dentifricis, locions capil·lars, etc.

Infusió: la manera més usual de presentar aquesta planta és en infusions i tintures. La infusió es pot preparar posant uns 20 grams de fulles de marialluïsa o una bosseta d’infusió dins una tassa i emplenant-la amb aigua bullint. Tapeu la tassa i deixeu reposar uns 7 minuts, passats els quals es cola la infusió. Endolciu-la amb sucre o edulcorant, deixeu-la refredar una mica i ja us la podreu beure. Té una olor molt agradable.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2