Publicat el 12/09/2017

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona des de juny de 2016, és catedràtica de Farmacologia. Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències Biològiques per la UAB, s’incorpora a aquesta universitat el 1976, al Departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina, i el 1985 passa a fer docència en els estudis de Veterinària.

La seva recerca s’ha centrat en l’àrea de la farmacologia veterinària (malalties infeccioses i parasitàries), codirigint el grup de recerca consolidat de Parasitologia Clínica i Terapèutica.

Ha estat degana de la Facultat de Veterinària, directora del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia, i ha format part de la Junta Directiva de l’Associació Europea d’Institucions d’Educació en Veterinària (EAEVE).

Ha ocupat els càrrecs de subdirectora general de Medicaments Veterinaris a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, la Direcció dels Serveis Territorials de Salut a Barcelona i la Direcció General de Recursos Agrícoles i Ramaders del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.

Davant d’una societat que creix contínuament en noves tecnologies, creu que és necessari que el professorat es «recicli» contínuament?
És fonamental el reciclatge del professorat sempre, ja que ha d’estar sempre al dia per poder fer un ensenyament el més actualitzat possible. En el cas que vostè em puntualitza, encara amb més raó, ja que les tecnologies s’han constituït en un eix vertebrador de l’emmagatzematge i de la transmissió del coneixement, atès que són una eina que facilita la tasca docent i investigadora. Com a universitat implementem constantment programes d’innovació docent per tal de facilitar que tot el professorat es pugui reciclar en benefici propi i de l’estudiant.

Quines diferències troba entre els nostres alumnes i els alumnes d’altres països desenvolupats? Per exemple, un metge surt igualment preparat en ambdós casos?
La formació que ofereixen les universitats catalanes no té res a envejar a la dels països del nostre entorn més immediat. Els graduats i graduades surten amb una excel·lent preparació, d’això n’és garant el Sistema de Qualitat Docent, que sotmet totes les universitats a revisions periòdiques on s’avalua cada titulació per separat i es verifica si compleixen o no amb els estàndards de qualitat requerits per a cadascun dels graus, i posteriorment se les acredita o no d’acord amb el nivell d’acompliment que tenen. Això ho fan les agències independents de qualitat docent.

Vostès tenen projectes com el de la Universitat a l’Abast per acostar el coneixement superior a qualsevol que vulgui seguir aprenent. Pot explicar-nos breument els resultats obtinguts els darrers anys?
A través de l’Escola de Postgrau, la UAB ha obert les portes a tota la població, sense límits generacionals, socials ni geogràfics, amb el programa la Universitat a l’Abast. D’aquesta manera ens acostem a l’entorn més proper i esborrem les possibles barreres existents entre una bona part de la societat i l’ensenyament universitari.
Gràcies a la Universitat a l’Abast, milers de ciutadans i ciutadanes han tingut la possibilitat de participar en iniciatives que han contribuït al seu enriquiment personal i, alhora, al desenvolupament social.

L’ensenyament cooperatiu (els alumnes aprenen entre ells amb la guia del professor): és aquest el nou model d’aprenentatge, el futur?
L’ensenyament cooperatiu és una eina més d’aprenentatge que motiva l’alumne i fomenta el treball en equip, però no substitueix altres maneres d’aprendre ni tampoc anul·la la figura del docent. El model docent d’aprenentatge del futur haurà de ser flexible i obert, amb un gran ús de les noves tecnologies, utilitzant models que reprodueixin situacions reals i capaç d’adaptar-se als desafiaments d’una societat en constant evolució.

Quin són els nous graus que s’ofereixen actualment? I quins són els de més demanda o els que tenen més sortides laborals?
La UAB ofereix més de 80 graus de tots els àmbits del coneixement.
Per exemple, aquest curs que ara s’inicia arrenquen els estudis de Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles, com a resposta a una necessitat del nostre entorn. I els darrers anys hem creat estudis molt innovadors, com Genètica o Nanotecnologia.
Ara bé, els alumnes també continuen demanant graus tradicionals com ara Medicina, Veterinària, Psicologia, Dret, etc.
En general, els graduats universitaris tenen un grau d’inserció laboral per sobre de la mitjana del joves sense estudis superiors. A Catalunya, en un interval de tres anys posteriors a l’acabament dels estudis, més d’un 80 % tenen feina i en algunes titulacions aquesta xifra assoleix valors de més del 95 %.
Jo recomanaria triar els estudis per vocació i interès personal més que pel nivell d’inserció en el món laboral, ja que els joves d’avui han de ser conscients que les professions del futur canviaran força i han d’estar preparats per ser flexibles per tal d’adaptar-se als canvis que vagin apareixent.

La mitjana de temps d’una carrera és de quatre anys. Caldran màsters més especialitzats per competir amb les universitats de fora de l’Estat? 
No, els màsters que s’ofereixen actualment a la Universitat ja són prou especialitzats i competeixen amb qualsevol universitat estrangera. El nostre cos docent, els nostres laboratoris i el nostre campus són un atractiu que fa que molts estudiants estrangers vinguin cada any a estudiar un màster a la UAB (més d’un 35 % dels nostres estudiants de màster són estrangers). Estudis com el màster oficial en ‘Plant Biology, Genomics and Biotechnology’ o el màster propi en Química Fina i Polímers són exemples d’especialització competitiva dels més de 300 màsters que ofereix la UAB.

Els estudis de postgrau cap a on s’orienten?
Els cursos de postgrau de la UAB, com a universitat generalista que és, abasten tots els àmbits del coneixement. L’important veritablement és formar-se al llarg de tota la vida. La universitat ha de ser un espai obert on s’entri i es surti constantment per ampliar i actualitzar coneixements.
A més, hem obert una finestra gràcies a les noves tecnologies amb els MOOC, que són cursos oberts, en línia i gratuïts als quals pot accedir tothom des de qualsevol lloc. Per exemple, un curs com el d’Egiptologia va tenir, el darrer any, desenes de milers de matriculats d’arreu del món, i en total més de 164.000 persones han cursat a la nostra universitat un d’aquests cursos online.

Quina relació o vincle té amb el Maresme?
Durant anys (2005-2010) vaig ser directora de Salut Pública de la Regió Sanitària de Barcelona (Departament de Salut de la Generalitat) i tenia sota la meva responsabilitat els programes de Salut Pública que es desenvolupaven en el Maresme.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari