Publicat el 04/05/2017

La malaltia, font d’aprenentatge. La salut és l’equilibri dels àmbits físic, mental, emocional i espiritual de l’ésser humà. Qualsevol desequilibri en algun d’aquests àmbits repercuteix en la resta i s’expressa en malaltia. La malaltia, doncs, seria l’expressió, en el llenguatge del cos, d’un desequilibri intern.

Les malalties s’expressen en símptomes, i cada símptoma parla un llenguatge concret, que cal aprendre a desxifrar per tal de restablir l’equilibri i sanar.

Des de temps immemorials, la humanitat progressa científicament en la recerca de recursos per vèncer la malaltia. Milers d’investigadors s’esmercen a aconseguir la fórmula màgica que ens permeti una total immunitat enfront de totes aquelles mancances que ens impedeixen fer vida normal.

Com tot en aquesta vida, aquesta recerca incansable té també una part negativa: en la mesura que la industrialització ens ha allunyat de la natura, hem anat oblidant la capacitat regeneradora del nostre cos. Només ens preocupa fer tot allò que està al nostre abast per no haver de sofrir la molèstia dels símptomes que sovint no ens permeten fer allò que nosaltres volem fer.

Tot plegat ens ha portat a la concepció de viure la malaltia com un càstig, com un entrebanc o bé com un atac de mala sort, que cal combatre-la en lloc de veure-la com un avís per canviar la nostra manera de fer les coses.

Cal que retornem a la concepció de la malaltia com el llenguatge del cos. La malaltia és un missatge del cos que ens anuncia que hi ha quelcom en la nostra persona, sigui en l’aspecte físic, mental, emocional o espiritual, que no marxa prou bé. Si tenim present aquesta filosofia, entendrem la malaltia com una font de coneixement i procurarem eliminar-la, no combatent ni anestesiant els símptomes, sinó intentant canviar aquella part de nosaltres mateixos que ens impedeix gaudir de la salut.

Tinguem sempre present que el nostre cos, posat en les condicions adequades, és capaç de regenerar-se en la seva totalitat. Això sí, hem de ser capaços d’escoltar els missatges que ens envia, per tal de donar-li el repòs indispensable i la protecció necessària perquè es pugui anar reequilibrant, tot i les condicions adverses que ha de patir per la nostra manera de viure, per la nostra manera de pensar, per la nostra manera de relacionar-nos, per la nostra manera de treballar.

Així doncs, quan el nostre cos expressa algun desequilibri en forma de malaltia, hauríem de tenir clar que hi ha alguna cosa que no fem prou bé. Albert Einstein va dir: «Si vols que les coses siguin diferents, no pots continuar fent el mateix».

Per tant, la resposta intel·ligent a qualsevol malaltia ha de ser el ferm compromís de revisar amb tota l’atenció la nostra manera de viure, de pensar, de moure’ns, d’alimentar-nos; en definitiva, de tenir cura del nostre ésser per, amb l’ajuda dels professionals de la salut que tenim a l’abast, fer els canvis oportuns per retrobar l’equilibri.

 

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats
amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari