Publicat el 19/10/2017

INTERPRETACIÓ
Louis Garrel, Stacy Martin, Bérénice Bejo, Grégory Gadebois, Micha Lescot
DIRECCIÓ: Michel Hazanavicius
DURADA: 102 min
GÈNERE: Comèdia / Romàntic

El nou treball de Michel Hazanavicius sorprèn per la seva modèstia i ambigüitat. Aquesta vegada, Hazanavicius ha cedit el protagonisme al seu personatge principal, deixant de banda la seva tendència exhibicionista. Observem el dia a dia d’una persona plena de contradiccions, decidida a manifestar la seva ‘envejable personalitat’, però també conscient de la falsedat de la mateixa. Perquè el jove Jean-Luc Godard desitja sincerament l’arribada d’una revolució, però tal desig xoca constantment amb la seva actitud de ‘nen ric consentit’. I és la impotència que sent davant d’aquesta contradicció el que converteix la seva actitud arrogant en un defecte (relativament) entranyable.

El més sorprenent és que Hazanavicius sap aportar el seu granet de sorra al debat (sempre des d’una perspectiva còmica) sense robar el protagonisme als personatges. Així ho demostra la divertida seqüència en què els dos protagonistes discuteixen, sense portar ni una sola peça de roba, si és o no legítim recórrer al nu integral en les pel·lícules; o la constant intervenció de la veu en off segons després de ser descrita pels personatges com un recurs inadmissible. Són petites intervencions repartides amb la dosi exacta per divertir —i fins i convidar a la reflexió— sense dinamitar la solidesa ni la credibilitat del producte.

La principal virtut de Mal genio és que sap ser reflexiva i entretinguda a la vegada. Potser la seva falta de pretensions li impedeix arribar a la posició de ‘treball destacat’, però també aconsegueix assentar-la com a pel·lícula honesta, fàcilment digerible i plena de reflexions tan profundes com discretes: el tarannà d’una societat que reflecteix la personalitat de l’obra d’un autor; la reflexió metalingüística a través de la qual Hazanavicius posa a prova els límits del llenguatge al mateix temps que parodia tals pretensions; el discurs progressista que condemna la fragilitat de les revolucions tutelades i l’exhibicionisme que amaguen certes actituds revolucionàries (fixem-nos en la contradicció amb què topa Godard apel·lant dia sí i dia també a la necessitat d’esquivar les convencions… malgrat tenir una més que conservadora visió respecte a la parella conjugal). Mal genio és un exercici metalingüístic que segurament no passarà a la història, però que es consumeix gustosament i no fa enfadar gens.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc