Publicat el 08/03/2018

Macedònia és un grup musical de pop infantil i juvenil català que es formà el 2001 i debutà el 2003. Una de les característiques més singulars del grups és que les seves cinc integrants es renoven cada cinc anys per mantenir la imatge jove i així no allunyar-se del públic al qual s’adreça. El projecte fou impulsat per Dani Coma, premi Joventut al concurs Sona 9 de 2002. El grup va començar amb la Georgina i la Marina, dues nenes que cantaven acompanyades d’en Dani, però tan sols van estar un parell d’anys i ja van començar la Nina Uyà (maduixa), l’Alba Rodríguez (mandarina), l’Amanda Delgado (kiwi), la Mariona Colomé (pinya) i la Laura Cueto (llimona). Al cap de sis anys va venir la segona generació, que són l’Èlia Macià (maduixa), la Laia Pujol (mandarina), la Clàudia Raventós (kiwi), l’Aida Llop (pinya) i la Berta Gilbert (llimona), que van actuar durant cinc anys. El 2012 es troba la tercera generació: la Paula Noguer (maduixa), la Sara Roy (mandarina), l’Irene Carreras (kiwi), la Carlota Busquets (pinya) i la Maria Farrés (llimona). Durant l’estiu del 2016 es va fer un càsting de tres fases per trobar les noves cantants de la quarta generació. Aquestes són la Mar Blanch (maduixa), la Carlota Arrey (mandarina), la Noa Massoutié (kiwi), l’Anna Cascos (pinya) i la Gina Santaló (llimona). S’hi estaran des del 2017 fins a l’any 2021.

Macedònia

Com es va decidir crear el grup Macedònia?

Dani: Jo treballava en el món infantil fent teatre, lleure…, i sempre que volia fer servir músiques per a les obres de teatre o les activitats em trobava que no hi havia cançons que parlessin de les coses que pensen o els passen als nens i les nenes de 6 a 12 anys. Tot era per a més petits o per a més grans. Per això vaig decidir fer cançons per a ells i crear el grup Macedònia.

Per què opten per la vinculació amb les fruites en el nom del grup i les diferents integrants?

Dani: Això no va ser una cosa pensada des d’un principi. En un concert que vam fer a Martorell, quan vam baixar de l’escenari, un periodista ens va preguntar quina fruita eren cadascuna i ens ho vam inventar al moment. Després ja ho vam mantenir fins ara.

Què ens poden dir del seu estil de música?

Dani: Fem un pop-rock senzill. Amb melodies fàcils i enganxoses. Amb els anys la música ha evolucionat i cada vegada té més presència l’electrònica i les programacions, però seguim fent cançons pop.

I del sistema de canvi que fan de les integrants del grup que permet la renovació?

Dani: Renovem cantants però també renovem energia. Mantenir-se en primera fila és complicat i cansat perquè fas molta feina i sovint costa veure’n l’efecte. Canviant components, les energies són noves i és com si comencéssim de nou.

Les cantants que deixen de formar part de la formació continuen en el món de la música?

Dani: Doncs algunes han seguit fent coses relacionades amb el món de la música i dels nens, i d’altres ho han abandonat definitivament.

Amb quina discogràfica estan des de la creació de Macedònia?

Dani: Els primer 10 anys vam estar amb Discmedi. Ara estem amb Promo Arts Music.

Què ens poden dir de l’experiència dels directes, dels concerts? Alguna anècdota en particular?

Gina: Són moments molt bonics en què estem en contacte amb el públic i això ens emociona molt. En els concerts aprenem moltíssim. Nosaltres ens divertim molt perquè fem ximpleries, improvisem passos, fem coses noves…

Mar: Els directes són magnífics. És del millor que hi ha. L’escenari, per a mi, és com una segona casa. Pensar que tots aquells nens i nenes t’han vingut a veure a tu i la banda, i que han vingut a cantar les nostres cançons, a donar-ho tot, a gaudir de la música amb tu, i que confien que els faràs passar una bona estona, és una sensació d’emoció i d’adrenalina brutal. De fet, una de les claus d’aquest projecte són els concerts, en els quals les noies podem empatitzar completament amb el públic, ja que nosaltres també hem sigut fans de Macedònia, i en veure els seus somriures, rialles, i com de bé s’ho passen, ens sentim molt identificades amb tots ells. Ens encanta anar de poble en poble, de ciutat en ciutat, i poder demostrar la feina que fem els dissabtes a l’assaig. Ens ho passem molt bé. De fet és genial perquè, com que cada concert és diferent, poden passar moltes anècdotes que després recordes; com per exemple l’altre dia al concert de Vic, que a mi em va fallar el micròfon i va ser una mica caòtic, però ens ho vam prendre amb humor, i tant el públic com nosaltres vam acabar rient.

Carlota: Fer un concert és la part més genial d’estar en un grup. A mi particularment m’encanta, perquè trobo que ens fem més grans a cada concert i aprenem molt cada vegada que en fem un, ja que a l’escenari interactuem molt entre nosaltres, ballem, juguem, cantem…, i sobretot ens unim molt més. Les meves anècdotes preferides són aquells 10 segons que estem a les cortines però encara no ens toca sortir, que ens comencem a fer abraçades i petons fins que ens toca cantar.

I la relació amb els seguidors i seguidores del grup? Quina importància donen a les xarxes socials?

Gina: Nosaltres, amb els fans, sempre intentem que ens vegin com a les nenes normals que som, i intentem estar sempre molt a prop d’ells. Totes sabem que amb les xarxes socials hem d’anar amb compte i crec que amb aquest tema som bastant responsables i ens en sortim prou bé.

Mar: La relació que estableixes amb els nens i nenes que segueixen el grup és màgica i molt bonica, perquè potser a ells conèixer-te els fa molta il·lusió, però a nosaltres també ens en fa, i a poc a poc van descobrint que nosaltres som noies normals, de 13-14 anys, que ens encanta la música, però que al cap i a la fi no som tan diferents d’ells. I penso que s’estableix una connexió molt propera i sincera, que és un dels records més macos que m’acabaré emportant d’aquesta experiència.
Sobre el tema de les xarxes socials, el que opino és que si s’utilitzen amb seny i sent conscients de les conseqüències que pot tenir allò que publiques, i que un cop ho penges la gent que et segueix podrà fer el que vulgui amb aquell contingut, pot ser una eina divertida i interessant. I si per exemple tens un negoci, és una manera de fer-te veure i que se sàpiga que existeixes.

Carlota: Jo crec que per a un grup és molt important tenir xarxes socials, ja que ara la gent és el que més utilitza. En el meu cas jo ja tenia Instagram i musical. l abans d’entrar al grup, i no hi dedicava gaire temps al dia; ara ja en necessito més. És una eina que s’ha de saber utilitzar, perquè no pot ser que arribis a casa a les 5 de la tarda i a les 9 h encara estiguis amb el mòbil.

Com es pot combinar la vida diària de les integrants de Macedònia amb l’activitat que comporta assajar, concerts, discos, etc.?

Gina: És una mica complicat perquè ja anem a l’ESO i cada cop hi ha més feina, però és qüestió d’organitzar-se per poder arribar a tot. Nosaltres, encara que faltem a algunes classes, sempre a la tarda, a casa fem el que han fet a l’escola.

Mar: Al cap i a la fi és organitzar-se. Crec que al curs en què estem, que són 2n i 1r de l’ESO, no és tan complicat compaginar la feina de Macedònia amb la de l’escola o institut. També, quan algú em pregunta això, normalment li contesto que com menys temps tens, més l’aprofites. I realment ho penso, això, ja que ara, en tenir menys temps, fins i tot les notes em van millor. Bé, s’ha de dir, a banda d’això, que sóc una persona bastant inquieta, i que m’encantaria fer moltes extraescolars, etc., però al final no es pot fer tot, i en això m’ajuden bastant els meus pares. I la veritat és que ja en faig moltes, de coses: teatre, cant, dansa… I Macedònia només ens sol ocupar els dissabtes al matí, i a vegades també per la tarda, però sí que és cert que hi ha temporades en què a vegades ens hem de saltar classe perquè tenim alguna entrevista, etc. I això sol passar quan acabem de treure un disc. Com el d’Estic contenta.

Carlota: Més que res és organització. Nosaltres a vegades ens hem de saltar classes per fer entrevistes o promoció. Això de saltar-se classes és el que la gent es deu pensar que fem, però nosaltres, quan arribem a casa, copiem aquells apunts que s’han fet durant el temps que no hem estat presents a l’escola.

I el seu darrer disc publicat?

Dani: Estic contenta tot just comença a fer soroll. Tenim un mes d’abril carregat de concerts i desitgem que tots els nens i nenes del país coneguin la nostra música.

Projectes de futur…?

Dani: El proper disc. L’estem preparant.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari