Publicat el 14/01/2015

INTERPRETACIÓ
 Gloria Pires, Miranda Otto, Tracy Middendorf, Marcello Airoldi, Lola Kirke, Tânia Costa, Marianna Mac Niven
DIRECCIÓ Bruno Barreto
DURADA 118 min
GÈNERE Romàntic / Drama / Biogràfic

Luna en Brasil només retrata un curt període de vida de la poetessa Elisabeth Bishop, fet que permet que la pel·lícula es desmarqui de les convencions del biopic. Això dóna llibertat al director Bruno Barreto per traçar una interessant deconstrucció del creixement (personal i professional) de l’artista en qüestió, centrant-se en l’aventura que va viure amb l’arquitecta brasilera Lota de Marcedo Soares. I aquesta aventura es converteix en l’escenari perfecte per reflexionar sobre temes en certa manera transcendentals, com ara l’amor, les relacions humanes, l’amistat o el creuament dels ideals polítics amb la carrera artística (pensem en el projecte somiat per Soares, que va ser possible gràcies a la irrupció d’un cop d’estat). Però aquest escenari també serveix al director per dinamitar i construir des de zero les bases d’un gènere tan gastat com el romàntic.

El que realment destaca a Luna en Brasil és la capacitat de retratar una història d’amor que no té tòpics ni concessions. Barreto ens mostra com la passió que uneix les dues protagonistes (aquesta atracció irrefrenable que solem anomenar amor) no respon a cap lògica, ni tampoc a cap pla traçat pel destí i relacionat amb la nostra felicitat. És senzillament una atracció que, per irracional, no té en compte el grau de compatibilitat que hi pugui haver entre les dues persones que la senten, ni la conveniència que aquestes estiguin juntes. Tan interessat està el director a assenyalar aquest fet, que no té cap por de mostrar sense embuts la part més fosca de la personalitat de les dues protagonistes.

I aquí és on Luna en Brasil demostra tenir una gran capacitat per generar empatia envers els dos personatges, que en ocasions poden arribar a ser detestables. Una alcohòlica i amargada, l’altra consentida i infantil; ambdues interessades per sobre de tot en solidificar els murs del seu món imaginari, utòpic i poc realista. Però aquests personatges desprenen tal credibilitat, alhora que els seus defectes són exposats amb tanta naturalitat, que un no només pot sentir interès cap a les dues dones, tan egoistes com entranyables, tan infantils com reals. Tot plegat gràcies a la capacitat de mostrar les coses tal com són, d’una forma gairebé transparent. Una transparència gràcies a la qual Luna en Brasil aconsegueix no només ser una pel·lícula preciosa, sinó fer-nos oblidar la raresa que encara avui suposa trobar una història d’amor homosexual a les sales de cinema comercial.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852