Publicat el 25/05/2017

Lucía López Pérez va entrar en el món de l’agility (o agilitat canina) l’any 2000. Va ser tresorera i després presidenta del Club d’Agility Badalona, i des del 2012 és presidenta de la Federació Catalana d’Agility. En aquesta entrevista ens explica algunes de les claus d’aquest esport que relaciona les persones amb els gossos i que cada cop té més implantació i seguidors a casa nostra.

L’agility és encara una activitat de caire esportiu poc coneguda. En què consisteix?
L’agility és un esport que es practica al costat d’un gos. Es tracta que aquest realitzi un recorregut prèviament establert per un jutge en el menor temps possible i amb el menor nombre de penalitzacions.

El recorregut consisteix en una sèrie d’obstacles similars als de l’hípica que el gos ha d’abordar sota les ordres d’un guia. Aquest recorregut l’estableix el jutge de la prova i el repassen els guies durant un període d’uns 10 minuts just abans de començar la competició.

Els guies no poden accedir al recorregut amb el gos fins al moment de la seva participació en la prova, de manera que el gos el desconeix per complet.

Els obstacles estan formats per salts de diferents tipus, com ara tanques, rodes, salt de longitud, etc., i pels obstacles de la zona de contacte, alguna part dels quals el gos ha de tocar, com la passarel·la, el balancí, etc.

Quin és el grau d’implantació de l’agility a Catalunya? Quines dades tenen actualment sobre les persones que el practiquen?
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a reconèixer l’agility com a esport l’any 2002. Com a esport jove, encara estem en fase de creixement i donant-nos a conèixer.
En l’actualitat tenim unes 300 llicències que practiquen aquest esport amb regularitat.

En l’àmbit competitiu, com es comença i quines categories existeixen?
Per començar amb aquesta pràctica, el primer que cal fer és posar-se en contacte amb algun dels 17 clubs donats d’alta a la federació i que estan repartits per tot Catalunya. Una vegada que s’ha contactat amb un club, la persona podrà acudir a les seves instal·lacions, on sota la direcció dels tècnics del mateix podrà començar amb la pràctica.

El nostre esport es divideix en diverses categories i divisions en funció de l’altura del gos i de la seva destresa.

Hi ha quatre categories: Mini-1, per a gossos fins a 25 cm d’alçada; Mini-2, per a gossos fins a 35 cm d’alçada; Midi, per a gossos fins a 43 cm d’alçada; Estàndard, per a gossos a partir de 43 cm d’alçada.

En cada categoria els obstacles estan muntats a una altura diferent, d’acord amb l’alçada del gos.

A part de les categories, la competició també es divideix en diferents divisions depenent de la destresa del gos, per exemple: Iniciació, Primera i Segona Divisió i Divisió d’Honor.

Hi ha la figura de l’entrenador, tant per als humans com per als animals?
En el nostre esport tenim tècnics federats que són els encarregats d’ensenyar al guia com practicar-lo correctament.

En realitat s’ensenya al guia, que és qui al seu torn ha d’ensenyar al seu gos com superar els obstacles.

L’entrenament, per tant, consta de dues fases que s’imparteixen alhora: s’ensenya al guia com s’ha de posar davant de cada obstacle en funció del recorregut seleccionat, i com aconseguir que el gos executi el dit obstacle.

Com es treballa la compenetració entre la persona i el gos?
La compenetració entre el guia i el gos es treballa a través del joc i de premis. S’ha d’aconseguir que el gos consideri la pràctica de l’agility com un joc que realitza al costat del seu guia i que rebi premis quan executa els obstacles correctament.

D’aquesta manera s’aconsegueix que estigui desitjant realitzar la pista i es trobi sempre motivat, ja que és part del seu joc.

Estan totes les races de gossos preparades per fer agility?
En principi sí. Totes les races estan preparades per a la pràctica del nostre esport, ja que com he comentat abans està dividit en categories segons l’alçada del gos. Convé advertir que per a gossos de races molt grans, com ara els dogs, no és aconsellable la pràctica del nostre esport de manera competitiva, ja que això podria fomentar certes malalties de l’animal.

Un cop comentat això, també s’hauria d’esmentar que hi ha algunes races amb més potencial que d’altres, ja que físicament són races més ben adaptades, com ara border collie, pastor belga, canitx, Jack Russell, etc.

Com s’organitzen entre elles les entitats promotores de l’agility per fer les seves activitats? El punt de trobada és la Federació?
La Federació és l’encarregada d’organitzar les diferents competicions, com el Campionat de Catalunya, que se celebra mitjançant 18 proves, o la Copa Catalunya.
Els clubs són els propietaris de les instal·lacions en què els esportistes practiquen el nostre esport. És aquí on es duen a terme les activitats.

Com donen a conèixer l’agility des de la Federació i les entitats?
Des de la Federació s’emprenen diferents campanyes per tot Catalunya de cara al foment del nostre esport, essent els clubs els que desenvolupen aquesta comesa de manera més local, mitjançant campanyes publicitàries o exhibicions.

És molt car practicar agility?
No. Per a la pràctica de l’agility sols és bàsic tenir un gos. Aquest no ha de ser de raça, són innombrables els gossos que competeixen que són mestissos o que han estat adoptats en les diferents protectores existents per la nostra geografia.

L’altre requisit és formar part d’un club. Per a això, n’hi ha prou amb pagar una quota mensual mínima i treure’s la llicència esportiva.

On poden adreçar-se les persones interessades a practicar aquesta activitat esportiva?
A les persones interessades només els cal dirigir-se a la nostra pàgina web, www.fcagility.cat, on trobaran un llistat amb els diferents clubs catalans, així com la forma de contactar-hi.
També es poden dirigir a nosaltres directament mitjançant l’adreça electrònica info@fcagility.cat. Els resoldrem qualsevol dubte i els orientarem cap als clubs més propers a la seva residència.

Deixa un comentari