Publicat el 21/03/2012

INTERPRETACIÓ
Ryan Gosling, Evan Rachel Wood, Philip Seymour Hoffman, George Clooney, Paul Giamatti, Marisa Tomei
DIRECCIÓ George Clooney
DURADA 101 min

George Clooney es va guanyar el respecte tant del públic com de la crítica amb Buenas noches, y buena suerte. Possiblement s’hagin magnificat les bondats d’aquella pel·lícula, Clooney compleix, però no sorprèn. De moment s’ha mostrat com un director efectiu, però amb molt de camí per recórrer encara.

Amb Los idus de marzo sembla que dóna un pas més, però potser no en la direcció adequada. Partint d’un argument amb prou punts interessants com per desenvolupar una trama atractiva i profunda, la pel·lícula es perd en un intent de prendre distància respecte a la immoralitat que regna al món de la política. Clooney es mostra un xic insegur i acaba donant massa pes al suspens en un intent de fer més lleuger el film.

Gràcies a la professionalitat de l’elenc d’actors, la pel·lícula no arriba a ser insuportable. Ryan Gosling i Evan Rachel Wood pugen fort, dues promeses ja convertides en realitat, però malauradament els personatges que interpreten no els permeten fugir dels arquetips. Potser Philip Seymour Hoffman és l’únic que aporta alguns matisos més, tot i que el seu personatge tampoc no brilla per la seva complexitat. Paul Giamatti i Marisa Tomei tenen pocs minuts, però fan suficientment creïbles els seus papers.

Curiosament, George Clooney cedeix el protagonisme a les noves generacions, de manera que ell queda una mica al marge en l’àmbit interpretatiu. Això és precisament el tema que ocupa la pel·lícula: el relleu generacional, constant i inevitable. De manera evident, Clooney ens ofereix un joc de miralls on la política no és més que una excusa per parlar de Hollywood, la regeneració constant de rostres, la falta de moral, etc. El problema és que, tot i ser un tema interessant i el punt de vista no és gens moralista, tampoc no ens ofereix un discurs profund. Los idus de marzo acaba sent una pel·lícula bastant plana, bastant entretinguda, això sí, però res més.

No tinc clar si George Clooney arribarà a ser un gran director (o almenys un bon director), de moment mostra símptomes de tenir la capacitat necessària, però potser li falta el coratge necessari per llençar-se a la piscina sense comprovar si és plena o buida. Sense aquest risc el cinema de Clooney peca d’encotillament, d’una falta d’atreviment que no permet que les seves pel·lícules respirin.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2