Publicat el 10/12/2014

INTERPRETACIÓ
Lola Dueñas, Luis Tosar, Juan Carlos Vellido, Miguel de Lira, Antonio Durán ‘Morris’, Xosé Antonio Touriñán
DIRECCIÓ Alfonso Zarauza
DURADA 99 min
GÈNERE Drama

Aquest cop no hi ha excusa. Amb pel·lícules com Carmina y Amén, Magical Girl o La Isla mínima tenim l’exemple perfecte de què podem anomenar «bon cinema espanyol». Allò d’aclamar la mediocritat, amb l’aval del pretext que «està per sobre de la mitjana», ja no és vàlid. I gràcies a aquest fet, podem dir-ho sense embuts: Los fenómenos no és una mala pel·lícula, però tampoc es troba entre el bo i millor del cinema espanyol. Fins i tot podem dir (oh, alegria!) que no es troba entre el millor del cinema espanyol d’aquest any. Es tracta, tanmateix, d’una pel·lícula que compagina a la perfecció modèstia i valentia, ja que malgrat la seva honestedat (respecte de les seves intencions), aconsegueix tocar molts més temes del que s’acostuma a esperar en una cinta d’aquesta mena. Si una cosa allunya la pel·lícula del terreny de les joies és que Alfonso Zarauza no ens diu res de nou. I el que l’acosta a la secció del bon cinema és que, tot i això, som al davant d’una pel·lícula que aconsegueix aquella harmonia tan difícil de mantenir, vista de vegades en el cinema de Ken Loach, entre la denúncia social i el retrat de personatges complexos, que es fan estimar i odiar gairebé en la mateixa mesura.

Zarauza no explica res de nou, d’acord. Però sí que ens parla d’una realitat vigent, amb un destí francament desconcertant. I ho fa sense oblidar-se de pagar el peatge que tot bon producte de denúncia reclama: per retratar l’entorn, més encara si és per criticar-lo, cal retratar primer el personatge (aquest tipus de cinema que simpatitza amb la filosofia «critiqui’s a vostè abans de criticar el que l’envolta»). En aquest sentit, el director compleix rigorosament amb els requisits, sense por de mostrar les imperfeccions del personatge que interpreta Lola Dueñas. Sense por, fins i tot, de no amagar la possibilitat que una part de l’esvoranc econòmic que està a punt de patir el personatge sigui responsabilitat seva. I un cop s’han fet els deures, llavors sí, se’ns parla dels resultats catastròfics d’una crisi econòmica que, com el director apunta, es veia venir d’una hora lluny. Però fins i tot llavors ho fa sense perdre de vista el personatge, ja que tot i mostrar-nos com aquest topa de nassos amb les forces majors, els seus actes i les seves decisions mai esdevenen un fet secundari. En aquesta història apareix la crisi, sí, però mai arriba a convertir-se en la protagonista. I això és el que fa que Los fenómenos sigui una pel·lícula digna i molt recomanable, encara que no formi part de la «crème de la crème».

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852