Publicat el 15/07/2015

INTERPRETACIÓ: Abdelhakim Rachid, Abdelilah Rachid, Hamza Souidek, Ahmed El Idrissi El Armani
DIRECCIÓ: Nabil Ayouch
GÈNERE: Drama / Terrorisme
DURADA: 113 min

Nabil Ayouch no fa cap tracte especial als personatges de Los caballos de Dios. No espera que empatitzem amb ells per la seva bondat, sinó en un acte de solidaritat envers la tràgica situació en què es troben. El que Nabil Ayouch pretén és plasmar un dels gèrmens del terrorisme gihadista; que, com se’ns mostra en la pel·lícula, és una resposta desesperada al mal estat d’una societat maltractada. Per això no és necessari maquillar els personatges: des del minut zero entenem que la seva conducta caòtica (i fins i tot violenta) és el resultat d’una dura repressió social.

El més impactant és que Ayouch aconsegueix un fort vincle emocional entre personatges i espectador malgrat esquivar els mètodes convencionals. Ens convertim en testimonis d’un present esgarrifós; un present que fins a cert punt ja coneixem: és en la seqüència en què l’amo d’un bar explica que una parella amiga resideix a Itàlia quan ens vénen a la memòria paraules com «immigrant», «sense papers» o altres adjectius injustament usats de forma pejorativa. Perquè qui de nosaltres no voldria evitar una vida on la màxima aspiració es reduís a convertir-se en el camell d’un barri de barraques?

És una llàstima que l’últim terç de la pel·lícula caigui en certa redundància, especialment quan els moments climàtics s’esdevenen amb tanta lleugeresa. És a dir, la parsimònia amb què Ayouch dissecciona el clan terrorista en què s’enrola el seu protagonista redueix l’impacte de certes seqüències que en altres circumstàncies destacarien per la seva fredor. Val a dir, malgrat tot, que el discurs de la pel·lícula té prou força per no deixar-nos indiferents. És simplement la manca d’un punt i final rodó el que impedeix a aquest bon treball alçar-se com una petita joia.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc