Publicat el 08/02/2018

INTERPRETACIÓ
Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk,Tracy Letts, Sarah Paulson
DIRECCIÓ Steven Spielberg
DURADA 116 min
GÈNERE Drama / Periodisme

Que sí, que molt bé, però si els noms no propicien resultats interessants, la seva unió no té cap mena de valor. Spielberg és un narrador brillant, Hanks i Streep són actors fantàstics i la trama política destapada per The Post fou un episodi importantíssim en la història del periodisme nord-americà. Però pensar que de la simple fusió d’aquests tres conceptes n’ha de resultar obligatòriament una peça de museu em sembla dogmàtic i molt poc seriós. El que potser sí que podria catalogar-se com a ‘resultat obligatori’ és l’esclat d’una mena de ‘glamur turístic’ que ha estat capaç d’enlluernar la mirada crítica del món sencer.

Spielberg és un narrador brillant, però només en el terreny de l’entreteniment. La seva genialitat mai no radica en la profunditat dels seus treballs, sinó en la facilitat que té per desglossar escenes. És en pel·lícules com El color púrpura, La lista de Schindler, Amistad o Salvar al soldado Ryan on el talent artístic del rei Mides xoca amb la vacuïtat del seu discurs: per més ben desenvolupats que estiguin, tots ells són treballs realitzats des d’un punt de vista absolutament reduccionista. Un punt de vista que prefereix la dicotomia clàssica de ‘bons i dolents’ a l’aprofundiment en el context històric, el retrat caricaturesc de personatges a la direcció d’actors seriosa, la posada en escena efectista a la reconstrucció fidel dels fets. Tots els aspectes, en fi, que caracteritzen Los archivos del Pentágono. Tots excepte aquella posada en escena que com a mínim ens tenia entretinguts una estoneta.

Hanks i Streep són actors fantàstics… sempre que se’ls dirigeixi bé. I en aquest cas, sembla que el director s’esforci a recordar-nos que només estem veient interpretacions. No diuen ni una sola frase que soni natural. Com si enlloc d’intentar dissoldre la figura mediàtica dels actors per construir personatges creïbles, Spielberg exaltés la seva cara popular, tractant-los com a icones de l’imaginari col·lectiu que serveixen per distreure la mirada del públic. Un tractament superficial i simplista que també trobem en la lectura dels fets: al cap i a la fi, no ens hem de preocupar per res, perquè tard o d’hora s’acaba fent justícia. Malgrat la inqüestionable gravetat que constitueix haver enviat a una mort segura multitud d’inofensius ciutadans nord-americans. Els de l’altra banda, «ya tal».

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc