Publicat el 15/06/2016

Que una pel·lícula com Lobo s’estreni exclusivament al cinema Maldà i amb una sola projecció diària és una nova mostra de la falta de criteri per part de les distribuïdores d’aquest nostre estimat país. Més encara si tenim en compte que ni tan sols el fet d’haver aconseguit una nominació als premis de l’acadèmia (va ser competidora en la secció de millor pel·lícula de parla no anglesa) ha estat suficient perquè el mercat trobi potencial econòmic en un producte que, al cap i a la fi, no deixa de ser una pel·lícula de superació i d’aventures (explicada, si es vol, en un to madur i realista, al qual potser el cinema comercial d’avui en dia —i permetin-me recalcar això d’avui en dia— no està acostumat).

Perquè no estem parlant d’un treball abstracte, experimental o al·legòric. Ni tan sols podem dir que sigui una pel·lícula lenta ni contemplativa. Es tracta, bàsicament, d’una pel·lícula directa i contundent, fins i tot més interessada a desenvolupar una història interessant i entretinguda que no pas a aprofundir en els personatges (la qual cosa no li impedeix, és clar, complir amb els mínims que es demanen a qualsevol història una mica transcendent). De manera que només ens queda entendre que aquesta mala distribució es deu, senzillament, al fet que els orígens de Lobo no siguin nord-americans ni europeus (pensem, sinó, en els casos de pel·lícules com Bone Tomahawk o Lejos de los hombres).

Naji Abu Nowar fusiona presentació d’espais amb desenvolupament de relacions humanes. El desert, per exemple, és un personatge més de l’aventura, present en totes les seqüències dedicades a la interacció dels protagonistes (detall que es pot apreciar tant en el moment en què el germà del protagonista s’endinsa en la foscor de la nit, com en la primera discussió entre l’anglès i l’infant protagonista; totes dues escenes resoltes en un pla general). Però si una cosa sorprèn d’aquesta pel·lícula és la facilitat amb què el director salta del to serè a les inesperades i adrenalíniques seqüències de tirotejos (seqüències que no deixen de ser, d’altra banda, brutalment realistes).

En resum, res no justifica que Lobo hagi estat desplaçada amb tanta violència del mercat convencional. És veritat que estem parlant d’una pel·lícula reflexiva i profunda, però potser ens aniria bé recordar que fa anys no era necessari portar per títol Capitán América o Transformers per convertir-se en una de les pel·lícules més apreciades per públic i crítica. Ho demostren casos com En tierra de nadie, Antes de la lluvia o la més propera La vida de los otros, tres pel·lícules de gran èxit comercial i a les quals el títol present no té res a envejar; fins i tot m’atreviria a dir que és més aviat el contrari.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2