Publicat el 08/03/2017

No és que estiguem entrant en una societat envellida, sinó que ja hi som. Lluitar per canviar-ho.

Les persones que estem cobrant una pensió de jubilació ens podem considerar privilegiades. Tot i que segurament dins de pocs anys es produiran unes retallades significatives, degut a la manca d’ingressos de persones assalariades condemnades a l’atur. En l’entorn d’un sistema en què les persones riques són cada vegada més riques i les pobres més pobres. En aquests moments difícils de transició, d’una societat que no funciona cap a una de nova que ningú no sap del tot com serà, no ens podem permetre acceptar resignadament aquest deteriorament. No podem mirar cap a un altre costat i no afrontar la realitat, sinó que hem de trobar la força i la convicció necessàries dins de nosaltres mateixos per tal d’actuar amb realisme, però també, i això és tant o més important, amb una actitud creativa i positiva.

Quan una persona es jubila entra en una etapa desconeguda, que la porta a no pensar, a no voler aprofundir en la seva realitat. Es produeix una espècie de ceguesa mental, una manca de percepció d’allò que realment li passa. Malauradament, uns quants anys després moltes d’aquestes persones s’adonen, ja segurament massa tard, que han estat mal aprofitades. Que s’ha perdut el temps en no considerar l’envelliment com una aventura, que pot implicar reptes i riscos però també alegries. Avui dia no hi ha cap etapa vital gratificant; ni la joventut es pot dir que ho sigui, amb la seva elevada taxa d’atur. Lluitar per canviar-ho és l’objectiu.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari