Publicat el 29/07/2015

Totes les ideologies del passat han quedat obsoletes, només han resistit el pas del temps els moviments liberals i llibertaris, que tenen en comú el desig prioritari de la llibertat i la desaparició de l’estat. La crisi actual ha posat en evidència el monstre burocràtic en què s’ha convertit l’estat, incapaç d’atendre les necessitats de la ciutadania. Aquestes dues ideologies a l’entorn de la llibertat representen dos extrems totalment oposats. A la dreta els liberals, que defensen un tipus de llibertat més propera a la selecció natural de la lluita per la supervivència, regida per la llei de la selva, del peix gros que es menja el petit. A l’esquerra els llibertaris amb un model de llibertat comunitària, que rebutja la lluita competitiva depredadora i aposta per l’ajuda mútua i l’autogestió.

El desmuntatge de l’estat del benestar és una clara mostra d’aquesta lluita soterrada entre la defensa de l’estat i la llibertat de la societat civil. L’actual descrèdit de la classe política està inclinant la balança cap a la societat civil. Tots els serveis públics, segons els liberals, s’haurien de privatitzar amb afany de lucre, mentre que els llibertaris defensen la seva autogestió no lucrativa. Els efectes negatius dels liberals són clarament palesos: una societat de pobres i rics amb unes diferencies socials totalment rebutjables. Per això cal decantar-se per plantejaments mes centrats en les persones i no tant en els diners, més propers als llibertaris dels nostres besavis.

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari