Publicat el 10/12/2017

L’origen d’aquest preparat tan especial, de gust entre amarg i dolç, es remunta a l’antiguitat (es considera que Hipòcrates en va ser l’inventor), encara que la versió moderna la trobem per primera vegada a Itàlia el 1786, de la mà d’Antonio Benedetto Carpano. A Espanya la seva entrada és més tardana: es creu que la primera producció de vermut data del 1850, any en el qual s’obren les instal·lacions de Vermouth Perucchi, tot i que les primeres dades de comercialització d’aquesta marca les obtenim de registres de la Cambra de Comerç de Barcelona el 1876. Després vindran altres marques de gran qualitat i reconeixement que encara avui estan en actiu, com Vermut Iris (1847), Vermut Cisa (des de 1880), Vermouth Izaguirre (des de 1884) o Vermut Espinaler (1896), fins a situar-nos a principis del segle passat.

La popularització del seu consum no té lloc fins ben entrat el segle XX. Es diu que l’hàbit de prendre’l neix entre la classe treballadora i que l’hora del vermut llavors era una cosa poc sofisticada i propi de cellers i tavernes que avui segurament ostenten més glamur.

El vermut cal servir-lo fred. N’hi ha que opten per afegir glaçons o deixar-lo refredar a la nevera unes quantes hores. És habitual afegir un toc diferent al paladar, per això s’inclou una mica de pela de taronja per al vermut vermell, o bé olives i llimona en el cas del vermut blanc.

I amb què ho acompanyem?
Bàsicament depèn dels gustos i opcions personals. Es pot prendre al costat d’unes tapes, pinxos, fregits, truites…, i qualsevol aperitiu que vingui de gust. Això sí, si optem per la versió més tradicional, que en tot cas podrà variar segons la zona, podem acompanyar-lo amb banderilles, conserves (escopinyes, navalles, musclos o vegetals…), adobats (olives, anxoves, seitons…) o amb les típiques patates fregides, artesanals o de bossa; aquestes són les formes més populars d’acompanyar-lo.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari