Publicat el 02/09/2015

Per poc que es faci l’esforç de pensar, un s’adona que la història té un fil conductor, que no és altre que l’afany de llibertat, de voler ser un mateix, així com el territori en què es conviu. En aquests moments, en una situació de crisi com l’actual, cada vegada és més evident que la UE no funciona, en trobar-se encotillada per un sistema econòmic i social que no permet a cadascun dels seus diferents territoris poder ser ells mateixos, d’acord amb les seves pròpies peculiaritats. Els actuals estats nació s’han convertit en monstres burocràtics difícils de gestionar i per tant incapaços d’evolucionar com ha fet el món empresarial, que ha apostat per la creació de petites empreses autònomes que fan més viable el seu funcionament. Si posem l’exemple d’Espanya, és evident que la manera d’entendre el món és molt diferent si s’observa de nord a sud, des de Catalunya, Castella i Andalusia. Això no vol dir que aquestes diferents visions del món siguin millors unes que altres, sinó que simplement cadascuna d’elles és la més adequada al seu entorn territorial.

Anys enrere, Catalunya va ser el primer territori de l’estat espanyol que va apostar per la revolució industrial, i això va fer possible millorar la seva qualitat de vida. En aquests moments, novament Catalunya, degut al seu tarannà innovador i creatiu, fa una clara aposta per la creació d’un territori petit o mitjà interdependent amb la UE, que faci possible avançar cap a una Europa del Pobles, en el fil conductor de la qual, sense ser-ne plenament conscients, l’astúcia de la història ens insereix per assolir espais més amplis de llibertat. El resultat de les eleccions excepcionals del 27 de setembre, amb la votació favorable a «Junts pel sí», no sols ha de permetre la creació d’un nou estat que millori la qualitat de vida dels seus habitants, sinó que alhora pot esdevenir una fita important en la renovació d’una Europa fallida que, respectant en tot moment l’afany de llibertat que cada persona i territori aspiren a conquerir, hauria d’estar centrada en les persones i no en els diners. En tot cas, la independència de Catalunya no s’hauria d’entendre com una separació d’Espanya, sinó més aviat com l’establiment d’unes noves formes de convivència i de relacions fraternals entre iguals, que contemplés la doble nacionalitat espanyola i catalana, així com un sistema educatiu que fes possible l’ensenyament trilingüe del català, el castellà i l’anglès.

Des de la pretesa saviesa dels anys, la independència de Catalunya, dins de l’àmbit directe de la UE, sense haver de passar pel concurs d’Espanya, és una opció totalment recomanable, sobretot si fem cas de l’abundància d’estudis econòmics i politics que la consideren totalment viable i assequible. Es tracta de crear un nou marc polític territorial en el qual sigui possible la pluralitat política econòmica i social un cop posat en funcionament el nou estat. Catalunya ha d’afrontar el gran repte que li ha assignat la història: obrir nous camins de llibertat per millorar de forma global la qualitat de vida, vàlids tant per a les actuals generacions com per a les properes. Aconseguir-ho depèn exclusivament del suport majoritari del poble de Catalunya. Fem-ho ara! Si no, no volem haver de patir el judici negatiu de la història.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari