Publicat el 18/06/2014

Hi ha qui creu comparable el crac del 29 amb l’actual crisi del 2008. Res més lluny de la realitat, tot i que totes dues són consubstancials i pròpies del sistema capitalista.

La població mundial de l’any 29 era de 2.000 milions de persones, mentre que actualment en som 7.000 milions. Si l’any 29 no hi havia cap problema en les extraccions de combustible sòlid, l’any 2008 es va produir l’efecte que es coneix amb el nom de «Peak oil», que suposa el començament del declivi de la utilització del petroli com a font energètica. L’actual atur estructural i la deslocalització eren completament desconeguts en els anys 30, tal com demostren les taxes d’alta ocupació que es van aconseguir quan va finalitzar la II Guerra Mundial, que és la que realment va fer possible superar la crisi del 29. En els anys 30, la creació de riquesa era generada per l’economia productiva, mentre que en l’actualitat el sistema capitalista, degut a la globalització, funciona amb una especulació irracional que ha fet que aquest esdevingués incontrolable, insostenible i completament obsolet per solucionar els problemes de la població mundial.

Tots els diferents models de societat que han existit en el passat, han nascut, s’han desenvolupat i han mort. El capitalisme no s’escapa d’aquesta etapa final prèvia a la mort, i com passa en l’envelliment, no és possible rejovenir: és una llei de vida. Afortunadament, en aquests moments vivim el solapament de dos models de societat, un de vell que mor i un de nou que està naixent.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

 

Deixa un comentari