Publicat el 10/01/2019

Al llarg dels anys els investigadors han anat desxifrant com funciona la memòria humana, i com influeix l’observació o l’experiència a l’hora de construir coneixement. D’acord amb la ciència, hi ha almenys 13 tipus d’aprenentatge:

Aprenentatge implícit.
Generalment és no intencional, és a dir, l’aprenent no és conscient de què s’aprèn. S’obté com a resultat de l’execució automàtica d’una conducta motora, per exemple, parlar, moure’s, caminar…

Aprenentatge explícit.
Hi ha intenció i consciència sobre l’aprenentatge. L’aprenent té intenció d’aprendre i és conscient de què aprèn.

Aprenentatge associatiu.
El subjecte aprèn l’associació entre dos estímuls o un estímul i un comportament. La ment associa determinats conceptes a uns altres, com també a certs estímuls externs o successos.

Aprenentatge no associatiu.
Es dona a través d’un estímul que canvia la resposta per ser repetitiu i continu. Per exemple, quan algú viu a prop d’un local sorollós i després de l’exposició perllongada a aquest estímul s’habitua al soroll.

Aprenentatge significatiu.
Es caracteritza perquè l’individu recull la informació, la selecciona, l’organitza i estableix relacions amb el coneixement que ja tenia prèviament.

Aprenentatge cooperatiu.
Molt utilitzat en les aules, permet que cada alumne aprengui però no sol, sinó al costat dels seus companys de manera cooperativa.

Aprenentatge col·laboratiu.
Es diferencia de l’anterior en el grau de llibertat que tenen els alumnes. En el col·laboratiu són els professors els qui proposen la matèria, i els aprenents decideixen com abordar-la.

Aprenentatge emocional.
Permet conèixer i gestionar les emocions de manera més eficient. Aporta grans beneficis mentals i psicològics als aprenents perquè influeix positivament en el benestar i desenvolupament personal i millora les relacions amb els altres.

Aprenentatge observacional.
Es basa en una situació en què almenys participen dos individus: la persona que realitza una acció i dona l’exemple, i el subjecte que observa i aprèn en el procés.

Aprenentatge experiencial.
Els aprenents viuen una situació i aprenen a través d’ella mitjançant assaig i error. Atès que no tothom percep els fets de la mateixa manera, s’arriba a l’aprenentatge a través de l’autoreflexió.

Aprenentatge per descobriment.
És un aprenentatge actiu. L’aprenent descobreix, relaciona i reordena els conceptes per adaptar-los al seu esquema cognitiu.

Aprenentatge memorístic.
És aquell que fixa conceptes en el cervell sense entendre què signifiquen. Es sol utilitzar per memoritzar dates i noms, que es poden aprendre mitjançant la repetició.

Aprenentatge receptiu.
L’aprenent és receptor de manera passiva. A l’aula es produeix quan els alumnes no participen en el procés més que rebent informació des de l’exterior.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari