Publicat el 24/10/2012

Quan es va produir la transició de la dictadura a la democràcia es va intentar dividir els ciutadans de Catalunya, entre el fet de ser catalans o espanyols. Aquest enfrontament, conegut amb el nom de lerrouxisme, per apel·lar als instints més primitius dels éssers humans, no va prosperar. Cal no ignorar que una de les seves característiques més remarcables a Catalunya, és la seva capacitat integradora. Només cal mirar la composició de l’actual població catalana, formada per matrimonis, en els quals predomina la barreja de catalans procedents de diferents territoris espanyols. L’excepció ha estat, precisament, la unió de catalans d’origen estrictament català.
Es podria considerar també lerrouxisme, un discurs populista i demagògic que pretén espantar la gent gran en el tema de les pensions. Cal tenir molt clar que el pagament de les pensions funciona com un sistema de repartiment, assimilable a una banyera en la qual d’una banda, hi entra l’aigua dels qui treballen i, de l’altra, la que treuen els pensionistes. Aquest sistema s’autoregula de tal forma que disminuint l’atur, augmenta l’aigua dels diners que omplen la banyera. És per aquest motiu que la superació de l’atur és una qüestió prioritària. Si Catalunya disposés d’una balança fiscal equilibrada i no espoliada, els recursos econòmics disponibles es podrien fer servir per apaivagar les actuals retallades i per potenciar l’economia productiva, necessària per crear llocs de treball. Tenir o no tenir més calés, aquesta és la qüestió.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari