Publicat el 21/03/2018

Històricament, el canvis culturals i socials són excessivament lents, al contrari que els tecnològics, que fan difícil la seva captació i assimilació. Aquesta lentitud es pot percebre amb la transició de la dictadura a la democràcia. La majoria de persones que hi vàrem participar teníem molt poca formació política, ignorant el funcionament d’un sistema democràtic que ens era totalment desconegut.

Amb el dictador Franco mantingut en vida de forma artificial, ens van fer creure que calia considerar la transició a la democràcia com una victòria del poble; avui dia, amb més experiència política, ens adonem de la nostra ingenuïtat, pròpia de passerells polítics que encara no havien sortit del niu.

En aquests moments, després de més de 40 anys de la mort del dictador, ens adonem que Franco ho va deixar tot «atado y bien atado», i que la mateixa oligarquia hereva dels descendents dels regnes cristians que van expulsar els moros del seus territoris és la que continua governant i regint el reaccionari Regne d’Espanya, amb sistemes autoritaris propis d’una pseudodemocràcia.

El fet que els canvis culturals i socials siguin lents no justifica renunciar a la lluita necessària per aconseguir la creació d’una Catalunya del segle XXI, en la qual mitjançant una organització territorial en xarxa, començant pels mateixos municipis, sigui possible recuperar l’esperit comunitari dels nostres besavis, degudament adaptat a la utilització dels plantejaments imprescindibles i necessaris de la transformació digital.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior) joarxa@gmail.com

Deixa un comentari