Publicat el 20/09/2017

Ens trobem davant d’una cruïlla històrica de magnituds incommensurables. Estem abocats a una transició que ha de fer possible passar de l’actual civilització depredadora, pròpia d’una evolució humana molt primigènia, basada en la llei de la selva, en la qual el peix gros es menja el petit, a un nou procés evolutiu dels éssers humans, que integri aspectes emocionals, intel·lectuals i espirituals. En aquesta situació de canvis tan radicals, no fer res podria suposar una clara renúncia a viure dignament, no afrontant els reptes vitals que cada persona ha d’assumir. Llavors, què cal fer? La història ens ensenya que quan un sistema es troba en l’etapa final del seu període històric genera els seus propis enterramorts, que fan possible el seu enterrament i el naixement d’un de nou.

En el cas del capitalisme, un dels seus possibles enterramorts podria ser la transformació digital, la utilització de noves tecnologies i la robotització, que caldria reconduir cap a una nova societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom. Una nova societat civil organitzada i autogestionada basada en l’ajuda mútua i el cooperativisme, fillols del moviment llibertari tan arrelat en la cultura catalana, tot i que en aquests moments estigui en desús. Recuperar la vida en els pobles, amb la intenció de poder-hi viure les 24 hores del dia, incloent-hi el treball, podria ser un possible camí a seguir, recuperant la memòria històrica dels nostres besavis, amb la necessària adequació al nostre temps.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari