Publicat el 14/05/2018

La violència filioparental és la que exerceixen els fills sobre els pares, donant-se un comportament abusiu i de maltractament que dona peu a situacions d’humiliació i desafiament a l’adult i a l’autoritat amb la intenció de ferir i dominar. El comportament agressiu pot ser físic, psicològic, emocional i econòmic.

La freqüència d’aparició a la societat occidental és creixent, tot i que no se’n tenen dates concretes i les denúncies són escasses. Aquest secretisme familiar es deu, per un costat, a voler mantenir la bona imatge familiar davant de familiars, amics, veïns, etc., i per altra banda al fet que la situació es viu amb vergonya i culpa. Una altra raó és la por al fill maltractador i que això faci augmentar la violència.

Les característiques que pot presentar el fill són: impulsivitat, irritabilitat, dificultat davant la frustració, manca d’empatia, egoisme, manca de respecte pels altres, desig de dominació, participació en actes antisocials, consum d‘alcohol i drogues.

En una gran part de les famílies on es produeix el maltractament es donen dificultats econòmiques, laborals, conflictes de parella, tensions familiars, etc.

A l’hora d’educar els fills utilitzen estils educatius permissius (sense normes) o autoritaris, sense definir límits clars i gestionant els conflictes amb violència. També poden ser famílies on hi hagi violència masclista o abús i violència envers els fills.

Els pares i els educadors han de poder atendre i comprendre els fills, observant el seu moment evolutiu, i per això han de ser conscients que les actituds, els límits, els vincles, la forma de resoldre els conflictes, l’estil educatiu o l’ambient familiar, entre d’altres, així com l’entorn, són part dels àmbits que s’han de cuidar.

 

Centre psicologia i logopèdia Cabrera
Psicòloga Carmen L.

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon