Publicat el 13/06/2012

INTERPRETACIÓ
Julianne Moore, Jonathan Rhys Meyers, Jeffrey DeMunn, Frances Conroy, Brooklynn Proulxo DIRECCIÓ Måns Mårlind i Björn Stein
DURADA 112 min

De vegades costa d’entendre algunes de les decisions dels distribuïdors a l’hora de parlar de segons quines estrenes. En el cas de La sombra de los otros, es podria pensar que es tracta d’una petita joia que ha passat desapercebuda durant dos anys i que gràcies al treball dels seus directors darrere les càmeres a l’últim film de la franquícia Underworld ha sigut possible la seva estrena a sales comercials en comptes d’acabar sortint directament en DVD/BluRay.

Podria ser, si la pel·lícula tingués el més mínim interès. Per desgràcia es tracta d’un producte sense cap personalitat, sense cap encant. Ni tan sols Julianne Moore aporta res, de fet, si no haguéssim vist bons treballs seus, passaria per una actriu de telefilm sense gaire sort a la seva carrera. I és que tot en aquest thriller olora a telefilm: un guió que dóna tombs entre gèneres sense arribar mai enlloc, una realització freda i maquinal, unes interpretacions mediocres i uns efectes especials forçats, com per justificar els calers que deu haver costat aquest despropòsit.

És clar que l’objectiu era crear un entreteniment sense gaire ambició, per tal que els suecs Mårlind & Stein (que és com signen els seus treballs) aconseguissin la seva plaça a Hollywood. Sembla que la falta de personalitat fílmica és indispensable i que fins i tot suma punts. Però em sembla que ni tan sols l’espectador menys exigent passarà per alt que la trama avorreix, no interessa. Els girs i voltes del guió no sorprenen, els clixés inunden el film de tal manera que hom no deixa de pensar que ja ha vist aquesta pel·lícula. És pràcticament impossible no sortir-se de la narració i començar a pensar en qualsevol altra cosa, quan això, precisament, és el que mai ha de passar en una cinta comercial.

Potser, si hagués de dir alguna cosa positiva sobre La sombra de los otros, el ritme és correcte. Això, és clar, obviant la ridícula barreja de subgèneres i ambientacions i algunes idees estranyes que no funcionen ni pel seu exotisme (costa no esclatar a riure amb les filmacions de 1918 o les ones de so fantasmals).

En definitiva, es tracta d’una altra pèrdua de temps total, que no serveix ni com a entreteniment casual, que no fa por i que tots oblidarem ràpidament. Amb la quantitat de pel·lícules que els costa trobar distribució al nostre país, i que amb sort es poden veure en alguns dels festivals de cinema europeus, és vergonyós que es perdi el temps amb productes com aquest, robant espai a les sales a obres que segurament complaurien molta més gent.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2