Publicat el 27/07/2017

El pilar principal de la nostra pobresa interior ve determinat per la càrrega de pors que arrosseguem. Aquest ròssec no sempre ens permet contemplar la realitat d’una manera objectiva. Les nostres pors, massa sovint, ennuvolen els nostres sentits i ens fan projectar a l’exterior un món que només existeix dins nostre.

Sense ser-ne plenament conscients, podem caure en la temptació de sentir-nos sols i abandonats, creient que estem a mercè, només, de les nostres possibilitats. Quan això passa és que hem perdut la consciència de pertànyer a un tot que ens nodreix, que ens agombola i del qual formem part.

Cadascun de nosaltres som una part minúscula d’una realitat molt més gran que és la humanitat, i aquesta forma part d’una altra realitat immensa que és l’univers. Tot allò que existeix està relacionat i harmonitzat, de tal manera que cada un dels nostres actes, cada un dels nostres moviments, cada un dels nostres pensaments, tenen un efecte determinat en la resta de la creació.

Aquesta realitat immensa que ens transcendeix i de la qual formem part no és mesurable des de la nostra consciència actual, que si alguna cosa la caracteritza és, precisament, el seu conjunt de limitacions. La nostra visió de nosaltres mateixos, de la vida i del món està limitada pel nostre nivell de consciència, i per tant se’ns fa difícil veure amb claredat l’abast de la nostra contribució a l’univers i, també, l’abast de tot allò que en rebem.

Els dos trets de la nostra personalitat que ens fan capaços, tot i les nostres limitacions, de transcendir-nos, són el nostre grau de confiança i la nostra capacitat d’estimar. Confiança, sobretot, en nosaltres mateixos i, com a conseqüència d’això, confiança en el procés de la vida, en la seguretat que ens donarà sempre allò que ens és necessari per avançar pel camí de la saviesa. Capacitat d’estimar-nos tal com som, i d’estimar tot allò que ens envolta sense excepció, des del respecte i l’acceptació que ens fa esdevenir un regal.
Aquesta nova perspectiva ens permet fer una lectura positiva de totes i cadascuna de les situacions que ens toca viure, amb la consciència que sempre podem, si ens ho proposem, aprendre’n quelcom.

Totes les situacions que ens toca viure, plaents o no, contenen en si mateixes un cabal de saviesa. Si davant de qualsevol situació ens entossudim a tancar-nos en nosaltres mateixos i escollim el paper de víctima, estarem abocats al fracàs i al desconeixement. Si en lloc d’això observem la nostra vida des de la certesa que tot té un sentit positiu, tot i que ara per ara no siguem capaços d’endevinar-lo, la nostra vida esdevindrà una cursa fàcil i fluïda que ens menarà indefectiblement vers el coneixement i la consciència. Fugim de la negativitat i esmercem-nos a omplir la nostra vida de confiança, d’amor i d’agraïment, com a únic camí per abastar la realització plena.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats
amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari