Publicat el 21/11/2012

INTERPRETACIÓ Paul Brannigan, Roger Allam, John Henshaw, Gary Maitland, William Ruane, Siobhan Reilly, Jasmine Riggins
DIRECCIÓ Ken Loach
DURADA 106 min

Tot i que el nivell de les pel·lícules de Ken Loach ha baixat significativament en els últims anys, encara es manté en la llista de directors que cal tenir en compte. Comparteix el mèrit amb el guionista Paul Laverty, amb el qual col·labora des de La canción de Carla (1996).

La part dels àngels del títol es refereix a la part d’alcohol que es perd durant la maduració del whisky als tonells de roure. Així doncs, el que comença com el típic drama social al qual ens té acostumats el binomi Loach/Laverty, fa un gir de 180º per convertir-se en una comèdia lleugera amb tocs de suspens i costumisme escocès.

La fórmula, que s’assembla bastant a la que van utilitzar a Buscando a Eric (2009), funciona prou bé però el resultat és una mica frívol. Amb una primera part bastant descoratjadora i una segona meitat molt lleugera, el film pot resultar una mica desconcertant. Segons el meu parer, es veu massa el truc i el canvi de registre pot treure de la pel·lícula més d’un.

Els amants del whisky potser gaudiran molt de l’ambient dels tasts i els cellers a les Highlands d’Escòcia. El film inclou una visita guiada per un dels cellers, al qual assistim juntament amb els protagonistes, en una seqüència que pot ser massa turística, tot i que alguns dels elements que es desenvolupen durant la visita acabin formant part de la trama en el terç final.

És clar que l’habilitat de Loach dirigint, la de Laverty escrivint, la de George Fenton musicant i la de Robbie Ryan fotografiant (aquests dos últims col·laboradors habituals de Loach des de fa molt de temps) està sobradament contrastada. La pel·lícula està perfectament executada, és entretinguda i divertida, però no omple. Es troba a faltar una major profunditat, una menor benevolència quant a uns personatges massa víctimes de les circumstàncies.

En definitiva, es tracta d’una obra de picaresca que barreja el cinema de denúncia social un xic pamfletari amb la sofisticació dels tasts i subhastes dels millors whiskys. Una cinta amable per passar l’estona, de factura impecable però bastant oblidable.

 

Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon